Explorar los documents (6958 total)

la-passem-vignette.jpg
Ligams

La PASSEM! 2024 : deu 30 d’abriu au 5 de mai 2024, de Tarba au Mont


La PASSEM! en quauques mots…


Lo nom causit qu’a ua significacion dobla :
- passem, correm capvath tot lo territòri on la lenga ei parlada
- passem lo testimòni, transmetem la lenga

Que’s vòu purmèr de tot e au còp :
- un simbèu : l’urgéncia e la necessitat de la transmission de la lenga
- un apèr : tà finançar iniciativas en favor de la lenga
- un escambi : tà comunicar e partatjar
- un encontre : per ua hèsta a l’entorn de la lenga

LA PASSEM! mòde d’emplec


La purmèra edicion que’s hesó en 2018. La corruda-relai que’s hè a an passat, las annadas paras e que trauca tot lo territòri gascon. Entà l’edicion 2024, la corruda-relai que trauca 5 departaments sus 1100 km pendent 6 dias e 5 nueits shens paus ni cès ! La partença que’s hè a Tarba, a 15h, lo dimars 30 d’abriu e la corruda que s’acaba au Mont, 6 dias mei tard, de cap a mieidia. Tot deu long de la corruda, un testimòni simbèu de la lenga de noste qu’ei transmetut de man en man, a cada quilomètre. Que contien un messatge tienut secret dinc a l’arribada. Lo caminament detalhat qu’ei disponible au site internet.

LA PASSEM! qu’arcuelh monde d’ací e d’aulhors, que siin locutors on non, mes sensibles au riquèr de la lenga.


Que podem crear l’animacion o profieitar de las festivitats locaus, concèrts, teatre, taulèrs, esdejuars… organizats tot deu long de la corruda. Çò de mei important qu’ei de participar, de paréisher, de s’amusar e qu’ei tanben lo parat d’enténer, de har enténer e d’utilizar la lenga, de har-la soa, quan seré sonque tà díser « adishatz » o « hilh de p… » !

LA PASSEM! : eveniment solidari, esportiu, culturau, popular, hestiu, engatjat…


Tà cada vila o vilatge traucat, que hèm aperet a la mobilizacion de tots, eslejuts locaus, associacions esportivas o culturaus, grops de musicians o cantaires, entà qu’organizin ua hèsta o un rendetz-vos culturau.

INFORMACIONS PRACTICAS


Edicion 2024 : deu 30 d’abriu au 5 de mai
Partença : Tarba, 30/04, 15h
Arribada : Lo Mont, 05/05, 12h
Site : http://lapassem.com/
Contacte : Association Ligams
La Ciutat - Creem!
5-7, rue La Fontaine
64000 PAU

ligamsligams@gmail.com

07 83 41 75 87
vignette_60812.jpg
Daram, Audrey
Daram, Hélèna (Illust.)
Conte musical en occitan e en francés. - Pollenciutat es la vila de las flors e dels jardins. L'annada que fan lors uèch ans, totes los mainatges i recebon un present plan particular e plan preciós. Recebon lor grana. Las granas son totas diferentas e caduna es unica al mond. Coma totes los mainatges de son atge, Lenà descobrís sa grana al matin de Pascas, mas es pas una grana… Es un calhau. Que va venir Lenà ? Un calhau a pas jamai balhat de flor, se Lenà se retròba sens flor, aurà pas de jardin, aquò seriá catastrofic. Jamai an pas vist aquò a Pollenciutat… Aquesta annada Lenà va aprene que per créisser, se cal de còps alunhar dels camins batuts e far pròva de paciéncia e d'un pauc d'imaginacion.

Libre + CD
vignette_pastoralavolurs.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

PRESENTACION 

La Rampe-TIO interprèta lo tèxte crudèl mas poetic de Max Rouquette, tornant visitant lo genre tradicional de la pastorala.
Un ser de Nadal, un ric païsan e son esposan se planhon de la pigresa dels paures. Dos mendicaires frapan a la pòrta e pervenon a convéncer la femna que son Sant Pancraci e Sant Grabié en mission sus tèrra. Aculhits coma cal, los dos pretenduts sants fisan a lors dos òstes un grand secrèt : un tresaur es escondut jos la tèrra a una lèga del mas.
L’espectacle, en cors de creacion, serà presentat al public al sortir d’una setmana de trabalh.


INFORMACIONS PRACTICAS 

CIRDÒC - Institut occitan de cultura : Béziers, 1 Boulevard Duguesclin


Entrada gratuita sus inscripcion : 

secretariat@oc-cultura.eu / 04.67.11.85.13. 

vignette_literari_pinsaguel.jpg
Médiathèque Salou Casaïs de Pinsaguel
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Occitanie Livre et Lecture
Librairie de la Renaissance

PRESENTACION 



Carta blanca a l'autritz Cecila Chapduelh per aquel segond cafè literari a Pinsaguèl. Lecturas, escambis, talhièr practic, seràn al programa d'aquel rendèz-vos familhal.

Per aquela segonda annada, lo cafè literari « Total Festum literari » prepausat pel CIRDOC e la mediatèca Salou Casaïs de Pinsaguèl, dona carta blanca a l'autora Cecila Chapduelh a l'entorn de son recuèlh « Mina de plomb, mina de ren - Mine de plomb, mine de rien ».
L'obratge, paregut en 2023 en cò de las edicions Jorn, dona a ausir lo cant d'una femna liura. Un rdv entre escambis, lecturas mas tanben practicas, puèi que l'artista vos prepausa de vos ensajar al vòstre torn a la mina de plomb.


INFORMACIONS PRACTICAS 

Médiathèque Salou Casaïs - 1 rue du Ruisseau, 31120 Pinsaguel

Entrada gratuita sus inscripcion : 

 mediatheque@mairie-pinsaguel.com /  05.61.76.88.68.

vignette_60807.jpg
Casanova, Jean-Yves
Malgré des tentatives anciennes et récentes, notamment celles de Marcel Carrières, Charles Camproux, Philippe Gardy et Emmanuel Desiles, l’histoire des premiers romans écrits en langue d’oc, du moins en prose, n’a pas été vraiment analysée dans sa globalité, son étendue géographique et sa chronologie. Ce présent volume tente de remédier à ce manque en mettant en perspective les différents romans en langue d’oc parus de 1840 à 1930. La première date correspond à l’apparition du genre en ce XIXe siècle, textes imprimés en volume, en diverses livraisons, sous forme de roman-feuilleton, ou même restés manuscrits ; cette date d’ouverture se réfère à celui de Garcin, La Roubinsouno prouvençalo, premier opus du genre. La date limite est celle des années qui suivirent la parution de La Bèstio dóu Vacarés de Joseph d’Arbaud, tentative exemplaire de constitution d’une langue romanesque remarquable. La présente étude comporte un corpus de plus d’une cinquantaine de romans, certains connus, d’autres peu étudiés, d’autres encore inconnus, restés manuscrits ou publiés dans des périodiques peu accessibles, comme Estève de Valèri Bernard ou les romans toulousains parus dans Lé Gril. Ce travail se concentre donc sur cette mise en perspective chronologique, tout en donnant de ces romans un large aperçu analytique et sociologique afin qu’ils puissent être replacés dans un mouvement plus large. Enfin, ce travail pose une série de questions sur la définition du genre, sa socialisation, sa permanence ou son absence dans l’histoire de la littérature d’oc, le lectorat qui y est afférent, puis tente une comparaison avec des situations semblables, celles de l’émergence des romans catalans, corses et bretons.
vignette_60806.jpg
Marsal, Édouard
Edouard Marsal (Montpelhièr, 1845-1929) es conegut coma pintre e illustrator, mas tanben coma felibre, aparaire convençut de la lenga d'òc. Son obratge Dins las carrièiras dau Clapàs, publicat en 1896, recampa cinquanta retraches en mots e en images del pichòt pòble montpelhierenc : mercands e mercandas de carrièira (de vin, de vinagre, d'ensalada fèra, de cagarauletas, de lach de sauma, cabra o vaca, de merçariá, de tripas, de jornals, de benhets, de bonbons.), amolaire, escuraira, cardaire, brutlaire de vin, descrotaire de sabatas, mas tanben marginals a l'encòp comics e tragics (nècis, colcavestits, ibronhas). Un Montpelhièr popular e avalit, lo Clapàs d'un còp èra, s'anima jos nòstres uèlhs de totes aqueles ganha-pichòt, d'aqueles gents de pauc que son l'anma de la vila e que Marsal fa parlar, amb totas lors cridas de mestièr, dins la sola lenga que coneisson : l'occitan. A caduna de las 50 gravaduras respond una fòto actuala del site ont figura lo personatge, presa exactament dins la perspectiva del dessenh e permetent aital de mesurar la permanéncia e las mudasons de Montpelhièr. Una mapa dels endreches dessenhats invita a visitar la vila d'un autre biais, sus las piadas d'Édouard Marsal, un guida plen d'umor e de tendresa per aquelas vidas minusculas que reviscòla dins aquelas paginas. Òbra artistica e literària en meteis temps que document irremplaçable.

Transcripcion en grafia classica, traduccion e fotografias de Pascal Wagner.
vignette_60805.jpg
Lesfargues, Bernard
La poésie occitane est, à l’heure actuelle, la plus ancienne des poésies vivantes. Celle de Bernard Lesfargues, dont nous commémorons cette année le centenaire de la naissance, est reconnue riche, vivante, contemporaine, de haute qualité. En rendant compte de tout ce qui est humain, elle nous réconforte. Nous lui avons souvent entendu dire que son rapport à sa langue d’écriture était bien différent suivant qu’il s’agissait de l’occitan ou du français. Pour lui, l’occitan était naturel, intime, viscéral, il venait du plus profond de son être. Pour ce florilège, il a opté pour un mélange de poèmes anciens et récents. Nous trouvons dans cet ouvrage un résumé parfait des principaux thèmes chers à Bernard.

Pour le CD, en associant, pour la partie française, son épouse Michèle et leur amie Béatrice Becquet – toutes deux à la diction parfaite –, il était sûr de sa réussite. Et que dire de l’intense émotion qui émane, en entendant la voix de Monique Burg, associée à celle de Bernard, dire des textes, qui, nous le savons, lui étaient très chers. La présence de Maurice Moncozet, spécialiste de musique médiévale, complète le lien explicite entre l’oeuvre du poète du XXe siècle et celle des Troubadours, dont il était un fervent admirateur.

« Poèmas, Poèmes », un livre + CD de 42 textes en occitan et en français, avec un bonus « Can vei la lauzeta mover... » de Bernard de Ventadour, retrouvé par Maurice Moncozet.
vignette_60804.jpg
Roanet, Maria
Aquí lo viatge extraordinari d’un capitani vièlh, reirevièlh, lo capitani Campani. Figuratz-vos qu’a mai de 400 ans ! A estralhadas totas las mars, totes los oceans, tòca tèrra e se retira dins son monde, lo monde dels sòmis. Lo Capitani Campani, un conte encantaire e oniric de Maria Roanet.

Dessenhs de Cl. Foenet.
vignette_60800.jpg
Fraj, Eric
Lafont Robert
Eric Fraj canta Robèrt Lafont

Libre-CD
vignette_60799.jpg
Hurtado Ròs, Sandra
Zuchetto, Gérard
Poesia en musica

En memòria de Max Roqueta

Libre-CD
sus 696