-
http://www.occitanica.fr/files/original/25fa6076dd55f7649cad0e608d9e82ea.jpg
56967aafb1c57c6d6cdfa163892e4c39
http://www.occitanica.fr/files/original/eae004af049e445d88dff31a3a198e64.pdf
f24938d007693550bb894500d45860eb
PDF Text
Text
La teoria de la chavilha permete d’explicar la variacion de –s en posicion finala?
Los morfèmas de plural en occitan vivaroalpenc (gavòt) e
lo cas de Puget Teniers
Laurenç Revest
Per convencion :
- quora parlam dal Puget e de pogetan(a) s’agirà dal Puget Teniers (en francés PugetThéniers) e non dal Puget Rostan (fr. Puget-Rostang) comuna vesina;
- diferenciam part alpenca (en França) dal “vivaroalpenc” = “gavòt”, de “provençal
alpenc” = “grassovencenc”, “forcalqueirés” segon los cases;
- malgrat la mencion de l’atac, dins las formas foneticas la separacion es morfemica e
ren sillabica que donariá autrament [lu.zen.fan];
- las poliças foneticas utilizaas son Ipakiel, en API l’accent es marcat sus la vocala
[ejsyblj’a] e “ø” desinha la plaça zero;
- notar [ᵑ] sosentende la nasalizacion parciala de la vocala precedenta, ex. : [eᵑ] val
exactament [ᵑ, mas per de rasons de facilitat, avèm ren notat la tilde.
I.
Lo principi de la chavilha
Conoissèm lo foncionament dins lo temps de l’article definit masculin plural
« los » en « lei » -subretot en provençal- via los estadis [luj], [lyj] amb mieja
vocalizacion de –s finala.
Per provar de compréner las variacions dins las desinenças de plural d’aquela
ària, se poem servir de la teoria de la chavilha (LIEUTARD Arvei, 2000b) :
"La cavilha de plural
Cossí s’explica la variacion del morfèma de plural ? Entre la varianta
vosada [z] e la varianta desvosada [s], es possible de definir una alternància
fonologicament motivada. Dins l’encastre de la sillaba, lo morfèma de plural es
vosat quora pòt èsser sillabat dins una ataca vuèja (5). Es desvosat en finala
(còda de sillaba o posicion extrasillabica).
5- (lu)(z)(fan)(sø) “los enfants”
|
|
1
�[+vos.]
[-vos.]
Per çò qu’es del plural en jod, sembla mai complicat de far d’aquela
varianta del morfèma plural un tractament fonologic blos. Es pas possible
d’explicar per la fonologia sola lo passatge de [s] a [j]. Lo jod apareis en ligason
dabans tota autra consonanta que [p] [t] [k].
Dins lo lexic, l’alternància entre [s] e [j] a pas la regularitat que pòt aver
per la morfologia.
Mai d’un còp, l’amudiment de [s] mena pas a remplaçar lo segment per
quicòm mai (6a). Pel plural (o mai per la morfologia verbala), l’alternància entre
[s] e [j] es reguliara (6b), de tal biais que lo procèssus pòt èsser solament
qualificat de fonologic, mas que respond a una necessitat morfologica.
6- a- /s/ lexical
“lo mes de mai”
[pas]/ [paskap] “pas cap/ [] “pas res”/[] “pas mai”
b- /s/ morfologic
“los dos mainatges”
“li donaràs lo bonjorn”
Dins l’oposicion que se desgatja, se vei clarament que [j] a un estatut
morfologic que son ròtle es aquí de sinhalar lo plural o encara la segonda
persona per la conjugason. Se l’escafament d’[s] pòt èsser vist coma una
consequéncia de las constrenchas sillabicas, es la necessitat del marcatge
morfologica qu’impausa de mobilizar sistematicament [j] dins aquel cas. Las
constrenchas de sillabacion (lo fach que /s/ pòsque pas èsser sillabat dabans la
màger part de las consonas) impausan de mobilizar una forma morfologica
supletiva.
Aquela forma la sonarai “cavilha”. La cal concebre, aquela cavilha, coma
un segment de la valor morfologica que pòt èsser mobilizat coma forma
suplativa d’un morfèma escafat per las constrenchas sillabicas. Per l’ora, es
2
�dificil de saber, se cal definir aquela cavilha coma un material que se deu
restacar al morfèma o alora se s’agís d’un segment mobilizat per defaut.”
Pauva donca la question de las interferenças entre la morfologia (vision e interpretacion
dal sistèma) e la fonologia (contexte fonic). Anam metre en evidéncia los fenomèns de
« chavilhatge » : aparicion de la sequença [jz] onte d’un biais [j] e [z] representan dos
còups la marca etimologica dal plural.
II.
Sistèmas actuals en gavòt
II.1. Sistèma classic
Es lo vivaroalpenc de l’auta valaa de Var incluent lo val d’Entraunas, Lo Sauve,
tots los vilars de Guilhermes (Bochanièras, Vilatala, Amen, la Ribièra, Barèls...), l’auta
valaa de Tiniá (dins la continuitat de la valaa d’Ubaia, dal val d’Aròs).
Lo marcatge dal plural s’organisa sus un sistèma regular d’alternanças en fonccion dal
contexte de sillabacion.
Per los determinents clitics per exemple, denant una vocala, en posicion d’atac
silabic, lo morfèma es invariablament [z] (ᵑᵑ“los enfants”).
Avem aquela conservacion de la forma sojacenta :
(règla) R1 : /z/ -> [z] / _ [+sill.]
(realizacion) Ex. : /l.u+z e.N.f.a.N+s/ -> [luz enf’aᵑs] « los enfants »
Foncciona dins un contexte precís.
En còda, la realizacion dal plural es :
- siege en [s] dins tots los contextes : Val d’Entraunas, Lo Sauve, los vilars de
Guilhermes
R2a : /s/ -> [s] / _ [ - sill., + cons.], ex. : [] « las gròlas »
R2b : /s/ -> [z] / _ [+ sill., - cons.] e / _ [- sill., - cons.], ex. : [luz yv’erts] « los uverts » e
[] « los òrts ».
3
�Donca logicament ce qu’avem notat subre, [z] denant oclusiva sonòra se tròba
dins l’espaci (lo Val d’Entraunas, Lo Sauve et, los vilars de Guilhermes, etc.), avem per
exemple :
[ᵑ] « los bèls grafions ».
e trobam [s] denant las oclusivas sordas “las pèls”, “las
taulas”, “los cubercèls”
donca R3a : /s/ -> [s] / _ [+ cons., + ant., -vos.]
II. 2. Sistèma classic alternant
Dins la valaa dals Chans (país de Buelh, it. fr. Cians), la mejana e bassa valaa de
Tiniá, lo val de Blora, la màger part de la valaa de Vesubiá (levat lo nòrd après 1909) e
lo nòrd dal Palhon de Pelha (Lucerame, Toet de L’Escarèna) : segue las règlas vistas
enant,
solament
[z]
evoluisse
en
iòde
denant
totas
las
autras
consònas
“lai/ lei bèstias”, “loi dets”, “lei fremas”
donca R3b : /s/ -> [j] / _ [+ cons., + ant., +vos.].
III.2. Sistèma classic intermediari
Dins la mejana valaa de Var sus la part de Puget-Teniers fins a Guilhermes en
passar per Entrevaus, dins la valaa de Rodola, dins l’Esteron dal Bròc a Briançon (ò
valaa dal Chanant) en passar per Sa Ròca (fr. Roquestéron + Roquestéron-Grasse) mai
Carròs, la valaa dal Palhon de Còntes, lo marcatge de plural apareisse coma sojacent e
sa manifestacion es episodica (Puget-Teniers estent lo centre).
Las formas de clitics [luj] aparèisson amb [lej] (senon lo sistèma fa confusion de
[lej] als dos genres), ex. : [luj tS’aj] “loi chais” (ginebre) a La Pena, [lyj d’e] “lui dets”
(los dets) Als Cròs (fr. Ascros).
Aquelas formas atèston dal fach que lo marcatge de morfèma de plural ben que reduch,
es ren completament abolits mas que lo plan de variacion es larg segon los locutors.
Los plurals de nomes e adjectius son latents. Valent a dire que la màger part dal
temps son ren marcats, tant al mascle qu’al feminin. Depende sovent a cu l’informator
4
�parla se parla a un local ò se parla a un identificat coma provençaloniçard. Mas empacha
ren qu’un morfèma de plural apareisse notament quora l’element marcat es en fin de
grope ritmic. Chal notar dins lo nòrd e l’est de l’Esteron de Gilèta a Todon los
morfèmas de plural foncciònon de manièra mai regulara que dins l’extrema oest
(Briançon, Gars) e lo sud de l’Esteron (Peirafuec, Bolhon, Lo Bròc, Carròs).
Siege avem :
[ak,elej f’eOs#] “aquelei feas” a Amirat (valaa d’Esteron)
[lej b’EstjeÏ] “lei bèstiei” a Sigala (Sigale, valaa d’Esteron), [lej furmj’ej#] “lei
formiái” a Daluís amb la traça dal passage de [s] a [j]. Es parier per los clitics de
l’ancian sistèma.
Siege avem :
[] « li bèli fremi » a Peirafuec
III.
Ancian sistèma de plural de Puget-Teniers
III. 1. Dins la literatura : dals trobaors als comptes comunals
Relevam l’emplec dals articles « los, las » e dals contractats « al, als, del, dels »
dins totes los ancians documents coma la « Tenson » e lo « Sirventés » en 1265 dal
famós trobaire pogetan Bertrand del Puget (« los, als »), « La Vida de Sant Honorat » al
sègle 13 per lo gavòt d’Ilònsa Raimond Feraud (« los, las, als, dels »), la letra de « Loys
de Grimaut Senhor de Puget de Tenias » en 1397, dins los « Comptes de PugetTeniers » en 1536-37 (« los, del ») fins al mens en 1812.
Chal notar qu’aüra las formas « del, dels » exíston plus en l’oralitat en degun
endrech dal departament. Sòbra solament en la toponimia coma lo « Val del Prat » a
Lucerame, la « Peira del Villar » a Saunt Martin Vesubiá, e a veire la composicion dals
toponimes, sèmblan ren èstre de toscanismes (ò italianismes).
Es unicament utilisat aüra lo contract de « da » + « lo/ los » > « dal, dals » (vesin de
« dau » en provençaloniçard, « dau/ daus » en auvernhat, lemosin). L’usança de « da » e
« de » a una reparticion organisaa : « da venir, da pertot, da senon, da’l siu, da el » e «
de pan, de que far ».
Un luec ont trobam las esitacions entra las doas formas es dins (amb lo problèma
de perqué dins la forma contracta) relativament a l’aparicion de « leis » per « los ».
5
�Per provar de compréner coma pòl fonccionar, prenem l’exemple precís dal
parlar actual de la comuna dal Puget-Teniers que se tròba estre l’epicentre de l’ària
concernaa per aquel fenomène. La comuna dal Puget-Teniers es lo centre uman de que
depende l’ensème de l’espaci especific definit mai aut.
L’ancian sistèma de marcatge dals plurals al Puget-Teniers, valable parierament
per los clitics que per lo resta, èra constituat ancin :
/s/ -> [z] / _ [+sill.] e / _ [-sill., -cons.], ex. : [ᵑᵑ] « los enfants », [luz w’Oses]
« los òsses »
/s/ -> [s] / _ [-sill., +cons.], ex. : [ᵑ] « los pichons »
/s/ -> [j] / _ [+ cons., +vos.], ex. : [] « lei balas », [de bej bar’i(l)s] « de bels
barrils »
III.2. Dins las enquistas dialectalas al Puget en 1812
Vaicí quarques exemples dal periòde ont trobam dos sistèmas emplegats conjuntament.
Son traches de l’enquista dialectala dal Ministèri de l’Interior francés per las AlpsMaritimas en lo 1812 (dal temps de la primiera anexion francesa dal 1792 al 1814) dins
la sota prefeitura dal Puget-Teniers.
- sorça A :
[] « los pòrcs »
[] « las pelias »
[ᶬ] « los champs »
[] « mos amics »
mas,
[sej servit’us] « sei servitors »
[aj pens] « ai pens »
- sorça B :
[ɲ] « als anhelons »
mas,
6
�[] « ais ecòs »
[] « sei regrèts »
[lej past’us] « lei pastors »
[sej mut’us] « sei motons »
[dej lups] « dei lops » (dei = art. def. contract. plur.)
Lo sistèma es variant en cò de la sorça B : [ɲ.
IV.
Discussion de la chavilha ò dal doblatge de plural
IV. 1. Vision classica de « leis »
Existe lo sistèma :
- vivaroalpenc
- vivaroalpenc gapencés, de Buech, de : [les] + C, [lez] + V
- vivaroalpenc sisteironés e provençal alpin forcalqueirés : [lej] + C , [lez] + V
La forma [lejz] representa la generalizacion de la forma tancaa finala [lej] (eissia dal
sistema precedent) rendua variabla segon lo contexte fonic sigue amb [z].
Cal notar que de parlars provençals (provençal alpin grassovencenc que
generalísan [lej/ sej] iat acceptat : « lei/sei òmes », coma en niçard « lu òmes ».
Çò que Arvèi Lieutard a mès en evidença es que la « chavilha » apereisse en
lengadocian (al mens) avant la reorganizacion dal sistèma, e primier dins las formas
contractaas.
Chal ben establir :
-
se l’aparicion de la chavilha o del doblatge del plural apereis dins la
nauta val de Var abans que lo sistèma siege totalament reorganisat,
-
se i a una diferença cronologica entre l’aparicion de « deis » < « dals » <
« dels ».
IV. 2. La confrontacion amb lo vivaroalpenc d’aüra
7
�Las alternanças en pogetan sigèron presas per estudiar la question partent d’un
informator amb’un parlar coërent, omogenèu e representatiu localament. Es basa sus
l’enregistrament fach en lo 2004 de M. Andriu HENRIC al Puget-Teniers.
Agacham las alternanças de formas dins lo corpùs sota, lo morfèma de plural se realisa
sota tres formas [s], [j], [ø]. Dins los plurals clitics, l’alternança es clara, mas es mens
clara per los substantius.
Vaicí los tres cases de realizacion.
a) Los exemples sota represèntan la desinença plural :
-
per los clitics, trobam [j] seguits d’un mòt començant per una consona, ex. :
[] « lei vedèus » e, [jz] seguit d’un mòt amb un atac vocalic, ex. :
ᵑ « ais estrangiers ».
-
per los autres cases, i es degun marcatge de plural, ex. : « de
marriás bèstias »
De que pòl motivar aquela alternança ? Chal ren eissubliar qu’en pogetan lo
morfèma /-s/ se realisant [s] es esporadic.
Segon la teoria de “la chavilha” chal ancara saber en quina circonstança [s] ò [j]
es sillabificat e quora l’es da ren.
Las formas dal tipe ᵑ son las mai numerosas, sembla que lo parlar
considèra que lo contexte basta per marcar lo plural, amb l’oposicion renduá unicament
per los clitics (e los adjectius unicament situats denant lo nome, coma es la règla dins lo
dialecte provençal mas ren en dialecte niçard).
Totun, coma explicar l’aparicion de [z] per los clitics dins de formas coma
e degun marcatge entre adjectiu+ substantiu, perqué en pogetan avem
ᵑᵑ « leis autres enfants » mailèu que ᵑᵑ (« idem »)
Nòta : en dialecte provençal es possible d’aver ᵑᵑ
8
�Se sap que se pòl ren fixar de règlas precisas vista l’instabilitats dals morfèmas
de plural. Aquel marcatge sembla ren un morfèma de plural coma porriá èstre lo ròtle de
l’alternança correlaa de [lej]~ [les]~ [lez] dins l’ària de Forcalquier a Sisteiron e a
Monteleimard. Mas sembla qu’age un autre ròtle dins la sillabacion, un ròtle de
« chavilha ».
Dins la concatenacion, sensa [z] s’atrobariam en iat.
Se sap qu’es possible dins la region, ex. : [ᵑ Als Cròs (iat acceptat
coma en dialecte niçard). Mas es quasi inexistent en pogetan, mentre qu’a l’est en zòna
vivaroalpencha es mai sovent acceptat.
Se sap que dins la zòna de l’est de l’Esteron, ex. : [ᵑ « lei onglas » Als
Cròs, coma dins tot l’est dal vivaroalpenc l’iat es ben acceptat mentre que dins l’ària
pogetana es evitat l’iat (coma en provençal alpin grassovencenc e niçard).
Se saup que dins d’unos parlars lo chausir de ce que porriá èstre parierament una
chavilha es necessari per evitar l’iat resultant de la chaüa de –T- e –D- intervocalic en
latin. Se manifèsta sota la forma de [z], [v] ò mai rarament [l] mailèu que de miejasvocalas [j] ò [w]. [j] sembla afeitat unicament dins los cases per evitar l’iat en ligason
amb la morfologia. [w] sembla afeitat dins los cases per marcar la chaüa d’oclusivas
sordas finalas, ex : ]... Relevam una alternança [tr’p]
+ vocala e [tr’w] + consòna a Berra de las Alps.
Ex. : [lu k’uve] “lo cove” al Figaret d’Uèls (valaa de Vesubiá, fr. Figaret d’Utelle),
] “èra perduá” a Auvara.
I seriá un ligam amb’un renforçament d’atac coma dins ᵑᵑ trach
comun a l’Esteron e en los Chans ? Retrobam aquò en vivaroalpenc mentonasc
« damb » per « amb » fins en lengadocian « dintrar » per « entrar ».
Lo ligam entre constrencha fonologica (per evitar l’iat) e lo fonccionament
morfologic (ancian eiretat ò sobrant a l’estat de traças d’oposicion classica [s]~ [z]~ [j]
veire mai aut) nos fa pensar que lo chausir se pòrta sus [z].
Forma fonetica : ᵑᵑᵑᵑ
F. fono.+morf : /l+e-I a-U-t-e+s e-N-f-a-N+s a-N d-e a-N-s-/
art. masc.+plur. adj.+plur. subst.+ plur. verbe prep.
9
subst.
�« leis autr’enfants an de chança »
per exemple /I/ es un arquifonème, es a dire que se sap ren ancara segon lo
contexte se /I/ > [j]
Resolucions (se pòl ren establir de règlas de transformacion) :
(1) : (e°n)(fa°n)(øa°n) l’atac siguent es voide mas es ren ocupat, la chavilha
es ren mobilisaa.
« enfants an »
Per l’estudi sillabic, vòl dire que la letra situaa denant x° es lo cap de sillaba,
ex. : (f(a°(n))) = /a/ governa /n/, pi /f/
(2) : (a°w)(te°)(e°n)(fa°n)(a°n) la còda e l’atac siguent son voides, la
chavilha es ren mobilisaa. I es fusion de doas sillabas incomplètas en una
complèta, la marca morfologica es ren privilegiaa dins lo messatge.
« autres enfants an »
En fach la còda de (te°ø) -la còda es l’emplacament souligne (tre°_)- voide = ø,
es inocupaa e coma l’ataca que sege es ren ocupaa ela ni mai (re°n) il es fusion
de doas sillabas. Lo resultat de la fusion es (te°n).
Se lo sistèma aviá privilegiat una constrencha de morfèma de plural, auriá
mailèu donat (te°ø)(ze°n) amb un z eufonic.
(3) : (le°j)(za°w)(te°n)(fa°n) la chavilha ocupa l’atac voide que sege.
[z] es la "chavilha", donca es non-organica, es un element supletiu per emplir
l'atac voide ò per marcar lo plural ? ò ambdós ? Se pòl pensar qu’a los dos ròtles, es
favorisat per son ròtle de marcaire dins l’ancian sistèma de marcatge plural e son ròtle
de tapa-trauc (dins d’autres dialectes occitans avem () « diga z-o » per ()
« diá lo » possible dins la darrièra forma se lo parlar acceptat l’iat.
E s'es lo cas, d'ont ven lo [j] ? Es lexical ?
[j] porriá resultar de la fixacion de la forma clitica al plural situaa denant
consona sonòra. D’autres parlars (Val d’Entraunes) an chausit lo contrari, de fixar coma
unica forma clitica dal plural /l.u.s./ amb solament una alternança denant vocala /s/ > [z]
ò, denant consòna /s/ > [s]
10
�(4) ~ (1) : partent d’un autre exemple dal meme locutor, lo cas de
(pi°)(u°n)(ze°n)(fa°n) la còda portant lo plural ocupa l’atac voide que sege.
« pichons enfants »
Contrariament al niçard e a d’unos parlars vivaroalpencs de l’est dal
departament, lo pogetan accepta dificilament los iats. Mas se la mobilizacion de
chavilhas pareisse sistematica entre clitics e atacs voide seguit d’un substantiu, sembla
ren automatic entre adjectiu e atac voide seguit d’un substantiu.
La relacion sintaxica entre los dos mòtes impòrta. I es lo meme fenomène per la
ligason en francés: "allez-vous écouter" es possible amb ligason se "vous" es l’objeit,
mas ren se "vous" es subjeit.
Lo mecanisme d’elision pòl remplaçar la solucion de la chavilha. Aquel trantalh
entre los dos metòdes de simplificacion de l’iat resùltan de l’evolucion en cors de la
morfologia dal plural. Los quarques exemples de formas amb /-s/ de plural l’atèston.
Lo tot seriá de saber se (4) es un estadi mai ancian que (1) dins lo cas d’una traça de
morfèma de plural ò, se es una rearmonizacion segon la teoria de la chavilha.
En (1) lo fach que l’element que segue fage intervenir un verbe foncciona belèu
diferentament.
Dins nòstre corpus, lo cas de atestariá un estadi ancian correspondent a (4),
aquèl de una varianta de [] dins un estadi mai recent.
Lo ròtle dals clitics coma marcaires de nombre se tròba renforçat, e mai estre l’unica
marca sistematica autorisaa.
Dins la morfologia dal plural, lo dialecte vivaroalpenc dins lo parlar dal Puget conoisse
una influença dal modèle provençaloniçard en rapòrt dals autres parlars vivaroalpencs.
Pasmens, en (4) poem nos demandar se la chavilha [z] en ligason d’un adjectiu e d’un
nome, representa un estadi arquaïc ò una influença dal francés (deguá a un
fonccionament diglossic). Que dal ver, lo francés foncciona de la mema manièra, ex. :
“les petits enfants” [.
11
�Las ipotèsis possiblas a prepaus de la provenença de la [z] son las siguentas:
1. es una marcaira de plural autoctòne
2. es una marcaira de plural francés que a integrat lo sistèma per los locutors diglossics
3. es una "chavilha", i.e. un tapa-trauc qu’existe perfin d'evitar l'iat. Es un [z] aicí, mas
porriá estre n'impòrta quina autra consòna sorda : un [k], un [p] etc.
Dins lo pogetan, lo plural es marcat per lo morfèma /e-I/ als dos genres dins los
determinants. En fòra d’aquelos cases ben determinats e fondamentals per lo
fonccionament de basa dal sistèma, lo parlar mobilisa –venem d’o veire - de
mecanismes mutliples per evitar los iats dins la formacion dals plurals.
b) Pichona nòta comparativa sus la situacion de /s/ en fin de sillaba dins las rèices.
Vaicí un corpùs de mòtes, per nos ajuar a compréner melhor l’estatut de /s/ final,
fagem un viatge per las rèices terminaas per /s/.
V.
tres
VI.
ᵑ
VII.
cada peïsan a son
VIII. escusatz mi
IX.
totes lei peís
X.
i a quasi plus degun
se conois
ᵑ
XI.
vos ai dich
XII.
lei chavús
ᵑᵑ
XIII. de mens en mens
XIV. lei doi
XV.
sio assatz tatilhon
ᵑ
XVI. plus pensat
XVII. nos ajuá
XVIII. pas d’eishí (= aicí)
12
�XIX. pai, n’i aviá pai
XX.
meis ami(c)s
Dins lo lexic, lo sistèma es trèbol. Normalament en còda, [s] se rescòntra
solament denant las consònas [p t k], mas tantben denant [d] e, [z] denant las vocalas.
En pogetan coma dins la valaa de la Vaira, relevam d’ocurenças [paj#], en plaça de [pa]
dins l’ensème dals autres parlars (relevam de formas [pas] entorn de Suspèr). Semblariá
estre una traça d’una anciana règla d’alternança que trobam dins de mòtes mai estenduts
coma [(masc. plur.), [] (fem. plur), []...
Dins los autres cases, avem normalament deguna traça de /s/ de rèiç. Quarques
exemples subre demòstron lo contrari, ex. : ᵑ
L’alternança dins lo lexic sembla totun indicar que l’alternança entre [s] e [ø] dal plural
pòl èstre relijaa a de constrenchas sillabicas similàrias a aquelas vistas mai aut per los
morfèmas qu’empàchan la presença de [s] dins de contextes precises.
1
Nòta : dins lo cas de sembla que lo [s] siege degut non a una marca de
plural, mas a una forma fijaa que trobam tala coma en tot genre e nombre. Traça
possibla de l’afebliment de V-g- V de la forma al feminin [] > [ >
. La forma mascla agenta estacha probablament refacha après sus aquèla dal
feminin mailèu qu’una forma d’influença dal pimontés (semblaria estranh vist que i a
pròpi pauc d’influenças pimontesas en l’airal occitan dal departament). I son
d’atestacions dins d’autres cases dobles per Lo Puget [ "brija" (forma pogetana)
] « briga » (forma concurrenta niçardoprovençala).
Notam unicament [ « las brijas » dins lo val d’Entraunas e dins lo nòrd de
la valaa dals Chans. A Buelh trobam la forma [‘yn am’is] « un amís » mas al feminin es
[‘] « una amia ».
Referéncias :
DALBERA J.-P., 1994. Les Parlers des Alpes-maritimes : étude comparative, essai de
13
�construction, Yeovil (Grande-Bretagne), Associacion Internationale d’Etudes
Occitanes.
LIEUTARD Herve, 2000a. Phonologie et morphologie du parlar occitan de Graulhet
(Tarn) : structure, contenu et rôle de la syllabe, Thèse de doctorat, Université de
Montpellier III
LIEUTARD Herve, 2000b. « Constrenchas fonologicas e morfologia del plural : lo ròtle
de la “cavilha” dins l’occitan de Graulhet. » Universitat Pau Valèry, Montpelhièr
III, document .pdf, 8 p. in Revista electronica de Linguistica Occitana
http://www.revistadoc.org
RONJAT J., 1930-32-37-42. Gramaire istorique des perlers provençaux modernes, 4
vol., Montpellier, Société des Langues Romanes (1980, Genève, Slatkine
reprints ; Marseille, Laffite reprints).
ROQUE-FERRIER, 1876. « De la double forme de l’article et des pronoms en langue
d’oc », in Revue des langues Romanes, t. XL, n°1-4, 125-137, n°11, 254-257,
Montpellier, Société d’Etude des Langues Romanes.
e tantben per las donaas linguisticas tiraas de las diferentas comunas, REVEST Laurenç,
2001- 2004. Enquistas linguisticas des A.-M. Cassètas e Minidiscs.
Mòtes de Buelh :
Julien Bellieud 16/12/2011
Nous : nautres
soit : chal que siege eishí (proche : ici maison), aquí (loin : là-bas village)
ait : chal que i aje de gents
fassent : chal que fage atenciòn, elos chal que fàjon atenciòn
suivant : selon lei jorns tot va ben,
la meijo(n) d’après
il a bien tenu : a ben tengut
regarder : regardar (pas agachar)
Nous avons allumé le feu : avem atiat lo fuec
Large : larg /lark/
Largement : larjament
14
�Dis le moi : ditz [di] lo mi ([di] es pron corrent dins un airal grand dals Alps Maritims)
Racine : una rèiç
Compris : Comprès
Marcar, marca : a marcat, una marca
Acata : un atac
La fourmi : la morfija
La fourmilière : lo mofijier
Un ami : un amís
Une amie : una amia /am’ijo/
Je ne sais pas dire : sao pas dire
Sabo ren/ pas : je ne sais pas
Un morcèl : un morceau
Una brija : un débri
Denant : devant
Darrièr : derrière
Un mélange : un mesclume /m/ final
15
�
Article (Campus)
Région Administrative
Provence-Alpes-Côte d'Azur (PACA)
Variante Idiomatique
Vivaro-Alpin
Dublin Core
The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.
Creator
An entity primarily responsible for making the resource
Revest, Laurent (1981-....)
Rights
Information about rights held in and over the resource
Laurenç Revest
Format
The file format, physical medium, or dimensions of the resource
application/pdf
1 vol. (15 p.)
Language
A language of the resource
oci
Type
The nature or genre of the resource
Text
texte électronique
Title
A name given to the resource
La teoria de la chavilha permete d'explicar la variacion de -S en posicion finala ? Los morfèmas de plural en occitan vivaroalpenc (gavòt) e lo cas de Puget Teniers / Laurenç Revest
Alternative Title
An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.
Les morphèmes du pluriel en occitan vivaroalpin : le cas de Puget-Théniers
Los morfèmas de plural en occitan vivaroalpenc : lo cas de Puget Teniers
Subject
The topic of the resource
Vivaro-alpin (dialecte) -- Morphologie (linguistique)
Puget-Théniers (Alpes-Maritimes)
Source
A related resource from which the described resource is derived
CIRDOC-Mediatèca occitana, CIRDOC_AS-NUM_REV-L-001
Date
A point or period of time associated with an event in the lifecycle of the resource
20..
Date Issued
Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.
2020-07-07 SG
License
A legal document giving official permission to do something with the resource.
Creative commons = BY - NC - ND
Relation
A related resource
vignette : https://occitanica.eu/files/original/25fa6076dd55f7649cad0e608d9e82ea.jpg
Identifier
An unambiguous reference to the resource within a given context
https://occitanica.eu/items/show/22950
Coverage
The spatial or temporal topic of the resource, the spatial applicability of the resource, or the jurisdiction under which the resource is relevant
Puget-Théniers (Alpes-Maritimes)
Spatial Coverage
Spatial characteristics of the resource.
point(43.9555155,6.8951839)
Description
An account of the resource
<p>Laurenç Revest, Docteur en Linguistique, consacre cet article à la question du -S dans les morphèmes du pluriel en occitan vivaro-alpin. Il s'intéresse particulièrement au parler de la commune de Puget-Théniers.</p>
<p>Laurenç Revest, Doctor en Lingüistica, consacra aqueste article a la question du -S dins los morfèmas de plural en occitan vivaroalpenc. S'interèssa <span class="glossdef_fr">en particular al parlar de la comuna de Puget Teniers.<br /></span></p>
Occitanica
Jeu de métadonnées internes a Occitanica
Contributeur
Le contributeur à Occitanica
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Type de Document
Le type dans la typologie Occitanica
Article scientifique
Portail
Le portail dans la typologie Occitanica
Mediatèca
Sous-Menu
Le sous-menu dans la typologie Occitanica
Campus
Catégorie
La catégorie dans la typologie Occitanica
Ressources scientifiques