<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<item xmlns="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5" itemId="451" public="1" featured="1" xmlns:xsi="http://www.w3.org/2001/XMLSchema-instance" xsi:schemaLocation="http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5 http://omeka.org/schemas/omeka-xml/v5/omeka-xml-5-0.xsd" uri="http://www.occitanica.fr/items/show/451?output=omeka-xml" accessDate="2026-03-17T07:43:17+01:00">
  <fileContainer>
    <file fileId="128445">
      <src>http://www.occitanica.fr/files/original/fd65d72cc1312ebcc9f5541c496b20d6.jpg</src>
      <authentication>e1608a80e1d0bf55f7c8a26605c8cdba</authentication>
    </file>
  </fileContainer>
  <collection collectionId="8">
    <elementSetContainer>
      <elementSet elementSetId="1">
        <name>Dublin Core</name>
        <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
        <elementContainer>
          <element elementId="50">
            <name>Title</name>
            <description>A name given to the resource</description>
            <elementTextContainer>
              <elementText elementTextId="260489">
                <text>RPCO : Repertòri del patrimòni cultural occitan</text>
              </elementText>
            </elementTextContainer>
          </element>
        </elementContainer>
      </elementSet>
    </elementSetContainer>
  </collection>
  <itemType itemTypeId="42">
    <name>Repertòri : Fichas PCI</name>
    <description/>
    <elementContainer>
      <element elementId="129">
        <name>Aire Culturelle</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="568530">
            <text>Occitanie</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
      <element elementId="166">
        <name>Domaines Unesco</name>
        <description/>
        <elementTextContainer>
          <elementText elementTextId="568531">
            <text>Pratiques sociales, rituels et événements festifs</text>
          </elementText>
        </elementTextContainer>
      </element>
    </elementContainer>
  </itemType>
  <elementSetContainer>
    <elementSet elementSetId="1">
      <name>Dublin Core</name>
      <description>The Dublin Core metadata element set is common to all Omeka records, including items, files, and collections. For more information see, http://dublincore.org/documents/dces/.</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="50">
          <name>Title</name>
          <description>A name given to the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41926">
              <text>Carnaval</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="568522">
              <text>Carnaval</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="86">
          <name>Alternative Title</name>
          <description>An alternative name for the resource. The distinction between titles and alternative titles is application-specific.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41927">
              <text>Carnaval</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="568523">
              <text>Carnaval</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="49">
          <name>Subject</name>
          <description>The topic of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41928">
              <text>Carnavals</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="41">
          <name>Description</name>
          <description>An account of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41929">
              <text>&lt;div class="desc"&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: center;"&gt;&lt;strong&gt;Le carnaval est un ensemble festif de pratiques et de rites populaires c&amp;eacute;l&amp;eacute;brant le passage d&amp;rsquo;une saison &amp;agrave; une autre et le renouveau de la nature. C&amp;rsquo;est aussi, et surtout, une p&amp;eacute;riode de contestations et de remise en question de l&amp;rsquo;ordre &amp;eacute;tabli dans la soci&amp;eacute;t&amp;eacute; qui le pratique. Elle ouvre une parenth&amp;egrave;se dans laquelle d&amp;eacute;bordements, d&amp;eacute;foulements et transgressions sont tol&amp;eacute;r&amp;eacute;s par les autorit&amp;eacute;s.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;1/&amp;nbsp;La pratique aujourd&amp;rsquo;hui&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Derri&amp;egrave;re le terme &amp;laquo; carnaval &amp;raquo; on trouve tout un ensemble de pratiques vivantes de par le monde. Ses formes &amp;eacute;voluent d'une r&amp;eacute;gion &amp;agrave; l'autre, mais &amp;eacute;galement d'une &amp;eacute;poque &amp;agrave; l'autre, en fonction des tensions internes et politiques qui en constituent le contexte. Si les traits g&amp;eacute;n&amp;eacute;raux sont conserv&amp;eacute;s, les principes de la f&amp;ecirc;te sont souvent repris et adapt&amp;eacute;s aux r&amp;eacute;alit&amp;eacute;s locales, passant alors au travers du prisme d'une culture et d'une langue.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les carnavals occitans, pr&amp;eacute;sentent de nombreux traits communs aux carnavals du Nord de la France et du reste de l'Europe. Ils s&amp;rsquo;inscrivent dans le cycle des festivit&amp;eacute;s populaires entre No&amp;euml;l et Car&amp;ecirc;me en marquant symboliquement la fin de l&amp;rsquo;hiver. Leur date et leur dur&amp;eacute;e fluctuent selon les &amp;eacute;poques et les r&amp;eacute;gions (&amp;eacute;piphanie, 2 f&amp;eacute;vrier, 3 f&amp;eacute;vrier, etc.). Elles pr&amp;eacute;c&amp;egrave;dent g&amp;eacute;n&amp;eacute;ralement la p&amp;eacute;riode de Car&amp;ecirc;me, dans un jeu d&amp;rsquo;opposition entre d&amp;eacute;bordements et p&amp;eacute;nitences, gras et maigre, etc. Pendant carnaval, les inversions de toutes sortes (de sexes, de classes, voire m&amp;ecirc;me d&amp;rsquo;esp&amp;egrave;ce), le port de masques et autres travestissements envahissent l&amp;rsquo;espace public. Cette pratique communautaire poss&amp;egrave;de n&amp;eacute;anmoins des r&amp;egrave;gles, des comm&amp;eacute;morations et des rites qui lui sont propres. Au sein du cort&amp;egrave;ge on retrouve&amp;nbsp;un grand nombre de personnages autour de la figure-cl&amp;eacute; de Carnaval, tels que les hommes sauvages et les jugements de cocus (&lt;em&gt;assoadas&lt;/em&gt;, ou&amp;nbsp;&lt;em&gt;asinadas&lt;/em&gt;). Ils portent principalement et traditionnellement des noms occitans renvoyant fr&amp;eacute;quemment &amp;agrave; leur fonction au sein du cort&amp;egrave;ge. Carnaval lui-m&amp;ecirc;me est affubl&amp;eacute; de diff&amp;eacute;rents noms en fonction des lieux comme par exemple &amp;laquo; Bourrache Ier roi des buveurs &amp;raquo; (&amp;agrave; Canet-d'Aude en 1955), &amp;laquo; Sent Pan&amp;ccedil;ard &amp;raquo; dans le sud de la Gascogne, ou encore &amp;laquo; Caramentrant &amp;raquo; en Provence.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Le temps de la f&amp;ecirc;te se finit invariablement par le jugement du Roi Carnaval, tenu collectivement et encore souvent &amp;eacute;crit et interpr&amp;eacute;t&amp;eacute; en occitan, et son immolation. Ces jugements constituent un moment-cl&amp;eacute; des f&amp;ecirc;tes, et l'une des principales sources d'inqui&amp;eacute;tudes des autorit&amp;eacute;s en place. En effet, ils servent de tribune pour la population, pouvant ainsi exprimer son m&amp;eacute;contentement. Carnaval est accus&amp;eacute; de tous les maux soufferts, de tous les malheurs travers&amp;eacute;s au cours de l'ann&amp;eacute;e &amp;eacute;coul&amp;eacute;e. F&amp;ecirc;t&amp;eacute;, ador&amp;eacute; jusque-l&amp;agrave; par les participants, Carnaval devient d&amp;egrave;s lors le bouc-&amp;eacute;missaire sur qui se d&amp;eacute;versent toutes les frustrations.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;2/ Apprentissage et transmission&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Le temps du carnaval, la f&amp;ecirc;te, la licence, le d&amp;eacute;foulement dans l'espace public sont tol&amp;eacute;r&amp;eacute;s, y compris les masques et autres travestissements. Par ces attributs les Hommes explorent leur part animale. Hommes sauvages, paillasses, &amp;laquo; p&amp;eacute;tassons &amp;raquo;, ours, sont autant de costumes fr&amp;eacute;quents dans les cort&amp;egrave;ges occitans. Les masques de carnaval y ajoutent l'anonymat et accentuent l'aspect grotesque. Temps de remise en cause et d'inversion, carnaval conserve encore ses origines pa&amp;iuml;ennes et sa fonction sociale au travers de ces diverses pratiques, celles-ci ayant toutefois quelque peu perdu leur dimension symbolique.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Chansons et danses en occitan viennent rythmer les festivit&amp;eacute;s du carnaval : &amp;laquo; Dimars gras qu'a nau porc&amp;agrave;s &amp;raquo;, &amp;laquo; Adieu paure carnaval &amp;raquo;, &amp;laquo; Carnaval es arribat &amp;raquo;, &amp;laquo; Joan petit &amp;raquo;, ou la danse des soufflets. Celles-ci pr&amp;eacute;sentent une certaine r&amp;eacute;currence sur tout le territoire occitan au cours de la p&amp;eacute;riode de carnaval. Par exemple la chanson &amp;laquo; Adieu paure Carnaval &amp;raquo; accompagne le roi des festivit&amp;eacute;s lors de son dernier voyage.&lt;br /&gt;Les danses propos&amp;eacute;es sont fr&amp;eacute;quemment satiriques, parfois licencieuses, mettant fr&amp;eacute;quemment en sc&amp;egrave;ne des couples, et principalement des jeunes gens. Un grand nombre de danses se sont ainsi d&amp;eacute;velopp&amp;eacute;es autour des festivit&amp;eacute;s de carnaval, parfois sp&amp;eacute;cifiques &amp;agrave; une r&amp;eacute;gion, et s'appuyant sur des formes pr&amp;eacute;-existantes ou en cr&amp;eacute;ant de nouvelles.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Les jugements, fictifs, adapt&amp;eacute;s de f&amp;ecirc;tes en f&amp;ecirc;tes, r&amp;eacute;dig&amp;eacute;s traditionnellement en occitan en amont de leur interpr&amp;eacute;tation, constituent une tribune pour la population, pouvant ainsi exprimer son m&amp;eacute;contentement.&lt;br /&gt;Pastorales, jugements, et cort&amp;egrave;ges sont int&amp;eacute;ressants d'un point de vue culturel et patrimonial pour diff&amp;eacute;rents aspects (&amp;eacute;volution de la langue &amp;agrave; diverses &amp;eacute;poques, mise en sc&amp;egrave;ne de personnages issus du folklore et de mythes locaux...) qui sont autant de t&amp;eacute;moignages des sp&amp;eacute;cificit&amp;eacute;s du carnaval en Occitanie.&lt;br /&gt;R&amp;eacute;p&amp;eacute;t&amp;eacute;s d'ann&amp;eacute;e en ann&amp;eacute;e, les textes, tout particuli&amp;egrave;rement dans le cas des jugements, sont adapt&amp;eacute;s au contexte particulier, politique et &amp;eacute;conomique, de l'ann&amp;eacute;e de leur r&amp;eacute;daction.&lt;br /&gt;Les textes de carnaval, notamment ceux des jugements, sont conserv&amp;eacute;s, repris et adapt&amp;eacute;s d&amp;rsquo;une ann&amp;eacute;e sur l&amp;rsquo;autre selon le contexte politique et &amp;eacute;conomique de l'ann&amp;eacute;e. Ils constituent donc de v&amp;eacute;ritables sources de connaissance.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;3/ Historique&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Peu de certitudes existent quant aux origines r&amp;eacute;elles de carnaval. De par ses caract&amp;eacute;ristiques (c&amp;eacute;l&amp;eacute;bration du passage d'une saison &amp;agrave; l'autre, les inversions, les d&amp;eacute;bordements tol&amp;eacute;r&amp;eacute;s par les autorit&amp;eacute;s etc.) certains auteurs le comparent aux Saturnales romaines, f&amp;ecirc;tes se d&amp;eacute;roulant en d&amp;eacute;cembre au cours desquelles les esclaves prenaient la place de leurs ma&amp;icirc;tres.&lt;br /&gt;D'un autre c&amp;ocirc;t&amp;eacute;, l'historienne Anne Lombard-Jourdan explore la piste gauloise du dieu Kernunnos, relevant notamment l'existence d'un mythe ancien mettant &amp;agrave; l'honneur la figure symbolique du cerf, perdant ses bois au mois de f&amp;eacute;vrier pour mieux les renouveler en un plus beau ramage.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;M&amp;ecirc;me l'&amp;eacute;tymologie du terme &amp;laquo; carnaval &amp;raquo; reste aujourd'hui encore source de questionnement.&lt;br /&gt;On peut en trouver trace en France d&amp;egrave;s 1268, sous la forme de&amp;nbsp;&lt;em&gt;quarnivalle&lt;/em&gt;. Ce n'est qu'aux alentours du&amp;nbsp;XVI&lt;sup&gt;e&amp;nbsp;&lt;/sup&gt;si&amp;egrave;cle, que cette expression, fruit de la tradition orale, prend la forme que nous lui connaissons actuellement.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Souvent cit&amp;eacute;e, il semble que la piste latine faisant de carnaval le d&amp;eacute;riv&amp;eacute; de&amp;nbsp;&lt;em&gt;carnelevare&lt;/em&gt;&amp;nbsp;(mot latin form&amp;eacute; de &lt;em&gt;carne&lt;/em&gt;, &amp;laquo; chair &amp;raquo; et &lt;em&gt;levare&lt;/em&gt;, &amp;laquo; &amp;ocirc;ter &amp;raquo;, qui signifie litt&amp;eacute;ralement entrer en car&amp;ecirc;me) soit le fruit d'une construction post&amp;eacute;rieure au&amp;nbsp;X&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cle, date commun&amp;eacute;ment admise pour son apparition. En forgeant une &amp;eacute;tymologie en rapport avec le Car&amp;ecirc;me, l'&amp;Eacute;glise ent&amp;eacute;rinait ainsi son intention de r&amp;eacute;cup&amp;eacute;rer une c&amp;eacute;r&amp;eacute;monie pa&amp;iuml;enne, en la pla&amp;ccedil;ant sous la d&amp;eacute;pendance du Car&amp;ecirc;me.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Les d&amp;eacute;bordements accompagnant les festivit&amp;eacute;s de carnaval furent tr&amp;egrave;s t&amp;ocirc;t une source d'inqui&amp;eacute;tude pour les autorit&amp;eacute;s, religieuses comme civiles, qui voyaient en celles-ci des risques potentiels pour leur autorit&amp;eacute;. Elles tent&amp;egrave;rent d'y mettre un frein &amp;agrave; d&amp;eacute;faut de pouvoir supprimer une f&amp;ecirc;te si populaire, et furent progressivement rejointes par l'&amp;Eacute;tat qui vit dans les cort&amp;egrave;ges et jugements de Carnaval, un danger r&amp;eacute;el.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Au tournant de la Renaissance, ces derniers prennent effectivement un tour plus politique et les incidents se multiplient (Sarlat, 1574, Romans, 1580), entra&amp;icirc;nant la r&amp;eacute;action des autorit&amp;eacute;s. Ainsi au XVI&lt;sup&gt;e&amp;nbsp;&lt;/sup&gt;si&amp;egrave;cle de nombreux d&amp;eacute;crets sont &amp;eacute;dict&amp;eacute;s limitant les libert&amp;eacute;s autrefois accord&amp;eacute;es au cours de cette p&amp;eacute;riode.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Les&amp;nbsp;XVII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;et&amp;nbsp;XVIII&lt;sup&gt;e&lt;/sup&gt;&amp;nbsp;si&amp;egrave;cles accentuent la part de r&amp;eacute;volte contenue dans le langage carnavalesque nourrissant en retour une m&amp;eacute;fiance toujours accrue des pouvoirs politiques. Il en sera ainsi au cours des si&amp;egrave;cles suivants, sans toutefois jamais mettre &amp;agrave; bas compl&amp;egrave;tement les festivit&amp;eacute;s de carnaval.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Ainsi, en d&amp;eacute;pit des atteintes politiques, et malgr&amp;eacute; la parenth&amp;egrave;se des conflits arm&amp;eacute;s de 1914-1918 et de 1939-1945, carnaval retrouve au lendemain de la Seconde Guerre mondiale un second souffle, et constitue aujourd'hui encore un temps fort &amp;agrave; la veille du printemps.&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Les ann&amp;eacute;es 60-70 r&amp;eacute;concilient la f&amp;ecirc;te et la politique et aujourd'hui encore, le th&amp;eacute;&amp;acirc;tre occitan contemporain puise une part de son inspiration dans les formes traditionnelles du carnaval.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;4/ Sauvegarde&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Le carnaval est une pratique bien vivante, en Occitanie comme dans le reste du monde, qui &amp;eacute;volue selon les &amp;eacute;poques et les lieux de sa pratique. R&amp;eacute;inventant constamment ses formes en s'appuyant sur un h&amp;eacute;ritage qui lui est propre, et s'adaptant &amp;agrave; la soci&amp;eacute;t&amp;eacute; dans laquelle il se d&amp;eacute;veloppe, il est tel un miroir d&amp;eacute;formant de la soci&amp;eacute;t&amp;eacute;. Il demeure un temps &amp;agrave; part, une parenth&amp;egrave;se de d&amp;eacute;foulement et de f&amp;ecirc;te &amp;agrave; la sortie de l'hiver.&lt;br /&gt;Aujourd&amp;rsquo;hui certains carnavals, notamment occitans, sont inscrits &amp;agrave; l&amp;rsquo;Inventaire du Patrimoine culturel immat&amp;eacute;riel en France.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;5/ Acteurs de la pratique&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Si carnaval reste une f&amp;ecirc;te populaire il est aujourd&amp;rsquo;hui souvent organis&amp;eacute; et encadr&amp;eacute; par des associations locales comme les comit&amp;eacute;s des f&amp;ecirc;tes par exemple ou encore les &amp;eacute;coles.&lt;br /&gt;En domaine occitan le mouvement des &amp;eacute;coles Calandretas est aussi un acteur majeur des nouveaux carnavals occitans.&lt;br /&gt;Enfin dans certaines villes, comme &amp;agrave; Limoux, il existe une entit&amp;eacute; sp&amp;eacute;cifique en charge de l&amp;rsquo;organisation du carnaval.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="572338">
              <text>&lt;div class="desc"&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: center;"&gt;&lt;strong&gt;Lo carnaval es un ensem festiu de practicas e de rites populars que cel&amp;egrave;bran lo passatge d'una sason a una autra e lo revisc&amp;ograve;l de la natura. Es tanben, e subretot, un peri&amp;ograve;de de contestacions e de remesa en question de l'&amp;ograve;rdre establit dins la societat que lo practica. Dobr&amp;iacute;s una parent&amp;egrave;si dins la quala desb&lt;span class="glossdef_oc"&gt;&amp;ograve;&lt;/span&gt;rdaments, daissar-anar e transgressions son tolerats per las autoritats.&lt;/strong&gt;&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;1/ La practica a l'ora d'ara&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Darri&amp;egrave;r lo t&amp;egrave;rme &amp;laquo; carnaval &amp;raquo; se tr&amp;ograve;ba tot un ensem de practicas vivas dins lo mond tot. Sas f&amp;ograve;rmas evoluisson d'una region a l'autra, mas tanben d'una ep&amp;ograve;ca a l'autra, en foncion de las tensions int&amp;egrave;rnas e politicas que ne son lo cont&amp;egrave;xte. Si los traches generals son conservats, los principis de la f&amp;egrave;sta son sovent represes e adaptats a las realitats localas, en passar alara al trav&amp;egrave;rs del prisme d'una cultura e d'una lenga. Los carnavals occitans, presentan de nombroses traches comuns als carnavals del N&amp;ograve;rd de Fran&amp;ccedil;a e del demai d'Eur&amp;ograve;pa. S'inscrivon dins lo cicle de las festivitats popularas entre Nadal e Quaresma en marcar simbolicament la fin de l'iv&amp;egrave;rn. Lor data e lor durada v&amp;agrave;rian segon las ep&amp;ograve;cas e las regions (Epifania, 2 de febri&amp;egrave;r, 3 de febri&amp;egrave;r, etc.). Precedisson generalament lo peri&amp;ograve;de de Quaresma, dins un j&amp;ograve;c d'oposicion entre desb&lt;span class="glossdef_oc"&gt;&amp;ograve;&lt;/span&gt;rdaments e penit&amp;eacute;ncias, gras e magre, etc. Pendent carnaval, las inversions de totas menas (de s&amp;egrave;xes, de classas, quitament d'esp&amp;egrave;cia), lo p&amp;ograve;rt de la masca e autres travestiments envasisson l'espaci public. Aquesta practica comunaut&amp;agrave;ria possed&amp;iacute;s pasmens de r&amp;egrave;glas, de commemoracions e de rites que li son pr&amp;ograve;pris. Al dintre del cort&amp;egrave;gi se retr&amp;ograve;ban un grand nombre de personatges a l'entorn de la figura-clau de Carnaval, coma los &amp;ograve;mes salvatges e los jutjaments de cocuts (assoadas, o asinadas). P&amp;ograve;rtan principalament e tradicionalament de noms occitans que remandan frequentament a lor foncion al dintre del cort&amp;egrave;gi. Carnaval el meteis es afiblat de diferents noms en foncion dels lu&amp;ograve;cs coma per exemple &amp;laquo; Bourrache Ier roi des buveurs &amp;raquo; (a Canet-d'Aude en 1955), &amp;laquo; Sent Pan&amp;ccedil;ard &amp;raquo; dins lo sud de la Gasconha, o encara &amp;laquo; Caramentrant &amp;raquo; en Proven&amp;ccedil;a. Lo temps de la f&amp;egrave;sta s'acaba d'un biais invariable pel jutjament del Rei Carnaval, tengut collectivament e encara sovent escrit e interpretat en occitan, e son immolacion. Aqueles jutjaments constituisson un moment-clau de las f&amp;egrave;stas, e una de las sorsas principalas d'inquietuds de las autoritats en pla&amp;ccedil;a. D'ef&amp;egrave;cte, servisson de tribuna per la populacion, que p&amp;ograve;t aital exprimir son malcontentament. Carnaval es acusat de totes los mals patits, de los malurs traversats al cors de l'annada passada. Festejat, adorat fins ara pels participants, Carnaval ven alara lo boc-emissari sul qual se dev&amp;egrave;rsan totas las frustracions.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;2/&amp;nbsp;Aprendissatge e transmission&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Lo temps de carnaval, la f&amp;egrave;sta, la lic&amp;eacute;ncia, lo daissar-anar dins l'espaci public son tolerats, incluses las mascas e autres travestiments. Per aquestes atributs los &amp;Ograve;mes expl&amp;ograve;ran lor part animala. &amp;Ograve;mes salvatges, palhassas, peta&amp;ccedil;ons, orses, son aitant de costumes frequents dins los cort&amp;egrave;gis occitans. Las mascas de carnaval i apondon l'anonimat e accentuan l'asp&amp;egrave;cte grotesc. Temps de remesa en causa e d'inversion, carnaval cons&amp;egrave;rva encara sas originas paganas e sa foncion sociala al trav&amp;egrave;rs d'aquestas practicas div&amp;egrave;rsas, qu'an perdut pasmens un pauc de lor dimension simbolica. Can&amp;ccedil;ons e dan&amp;ccedil;as en occitan venon ritmar las festivitats de carnaval : &amp;laquo; Dimars gras qu'a nau porc&amp;agrave;s &amp;raquo;, &amp;laquo; Adieu paure carnaval &amp;raquo;, &amp;laquo; Carnaval es arribat &amp;raquo;, &amp;laquo; Joan petit &amp;raquo;, o la dan&amp;ccedil;a dels bufadors. Aquestas presentan una c&amp;egrave;rta recurr&amp;eacute;ncia sul territ&amp;ograve;ri occitan tot long del peri&amp;ograve;de de carnaval. Per exemple la can&amp;ccedil;on &amp;laquo; Adieu paure Carnaval &amp;raquo; acompanha lo rei de las festivitats per son darri&amp;egrave;r viatge. Las dan&amp;ccedil;as propausadas son sovent satiricas, de c&amp;ograve;ps que i a licenciosas, meton frequentament en sc&amp;egrave;na de parelhs, e principalament de jovents. Un grand nombre de dan&amp;ccedil;as se son aital desenvolopadas a l'entorn de las festivitats de carnaval, qualques c&amp;ograve;ps especificas a una region, e s'apiejant sus de f&amp;ograve;rmas pre-existentas o en creant de nov&amp;egrave;las. Los jutjaments, fictius, adaptats de f&amp;egrave;stas en f&amp;egrave;stas, redigits tradicionalament en occitan en amont de lor interpretacion, constituisson una tribuna per la populacion que p&amp;ograve;t aital exprimir son malcontentament. Pastoralas, jutjaments, e cort&amp;egrave;gis son interessants d'un punt de vista cultural e patrimonial per diferents asp&amp;egrave;ctes (evolucion de la lenga a diferentas ep&amp;ograve;cas, mesa en sc&amp;egrave;na de personatges tirats del folcl&amp;ograve;re e de mites locals...) que son aitant de testimoniatges d'especificitats de carnaval en Occit&amp;agrave;nia. Repetits d'annada en annada, los t&amp;egrave;xtes, particularament dins lo cas dels jutjaments, son adaptats al cont&amp;egrave;xte particular, politic e economic, de l'annada de lor redaccion. Los t&amp;egrave;xtes de carnaval, notadament aqueles dels jutjaments, son conservats, represes e adaptats d'una annada sus l'autra segon lo cont&amp;egrave;xte politic e economic de l'annada. Constituisson doncas de vertadi&amp;egrave;ras sorsas de coneissen&amp;ccedil;a.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;3/&amp;nbsp;Istoric&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Pauc de certesas existisson sus las originas realas de carnaval. De per sas caracteristicas (celebracion del passatge d'una sason a l'autra, las inversions, lo daissar-anar tolerat per las autoritats etc.) d'unes autors o comparan a las Saturnalas romanas, f&amp;egrave;stas que se debanavan en decembre pendent las qualas los esclaus preni&amp;aacute;n la pla&amp;ccedil;a de lors m&amp;egrave;stres. D'un autre costat, l'istoriana Anne Lombard-Jourdan expl&amp;ograve;ra la pista gallesa del dieu Kernunnos, en relevar notadament l'exist&amp;eacute;ncia d'un mite ancian que met a l'onor la figura simbolica del c&amp;egrave;rvi, que p&amp;egrave;rd sas banas al mes de febri&amp;egrave;r per las melhor renovelar en un ramatge mai polit. La quita etimologia del t&amp;egrave;rme &amp;laquo;&amp;nbsp;carnaval&amp;nbsp;&amp;raquo; dem&amp;ograve;ra u&amp;egrave;i encara sorsa de questionament. Se'n p&amp;ograve;t trobar de tra&amp;ccedil;as en Fran&amp;ccedil;a tre 1268, jos la f&amp;ograve;rma de &lt;em&gt;quarnivalle&lt;/em&gt;. Es pas qu'a las environas del s&amp;egrave;gle XVI, qu'aquesta expression, frucha de la tradicion orala, pren la f&amp;ograve;rma que li coneiss&amp;egrave;m a l'ora d'ara. Sovent citada, sembla que la pista latina que fa de carnaval lo derivat de &lt;em&gt;carnelevare&lt;/em&gt; (mot latin format de carne, &amp;laquo;&amp;nbsp;carn&amp;nbsp;&amp;raquo; e levare, &amp;laquo;&amp;nbsp;levar, traire&amp;nbsp;&amp;raquo;, que significa literalament dintrar en quaresma) si&amp;aacute; la frucha d'una construccion posteriora al s&amp;egrave;gle X, data admesa d'un biais comun per son aparicion. En fargar una etimologia en rap&amp;ograve;rt amb Quaresma, la Gl&amp;egrave;isa enterinava aital son intencion de recuperar una ceremonia pagana, en la pla&amp;ccedil;ar jos la depend&amp;eacute;ncia de Quaresma. Los desb&lt;span class="glossdef_oc"&gt;&amp;ograve;&lt;/span&gt;rdaments qu'acompanhan las festivitats de carnaval fogu&amp;egrave;ron l&amp;egrave;u una sorsa d'inquietud per las autoritats, tan religiosas coma civilas, que vesi&amp;aacute;n en elas de riscas potencialas per lor autoritat. Tempt&amp;egrave;ron d'o frenar fauta de poder suprimir una f&amp;egrave;sta tan populara, e fogu&amp;egrave;ron progressivament juntas per l'Estat que veg&amp;egrave;t dins los cort&amp;egrave;gis e jutjaments de Carnaval, un vertadi&amp;egrave;r dangi&amp;egrave;r. Al virar de la Renaissen&amp;ccedil;a, aquestes prenon efectivament un torn mai politic e los incidents se multiplican (Sarlat, 1574, Romans, 1580), entrainant la reaccion de las autoritats. Aital al s&amp;egrave;gle XVI de decrets nombroses son edictats que limitan las libertats autres c&amp;ograve;ps acordadas pendent aqueste peri&amp;ograve;de. Los s&amp;egrave;gles XVII e XVIII accentuan la part de rev&amp;ograve;lta contenguda dins lo lengatge carnavalesc que noir&amp;iacute;s en retorn una mesfisan&amp;ccedil;a totjorn mai granda dels poders politics. Ne ser&amp;agrave; aital al cors dels s&amp;egrave;gles seguents, sens, pasmens, jamai metre a bas completament las festivitats de carnaval. Aital, malgrat las atentas politicas, e malgrat la parent&amp;egrave;si de conflictes armats de 1914-1918 e de 1939-1945, carnaval retr&amp;ograve;ba al l'endeman de la Segonda Gu&amp;egrave;rra mondiala, un segond buf, e constitu&amp;iacute;s a l'ora d'ara encara un temps f&amp;ograve;rt a la velha de la prima. Las annadas 60-70, reconc&amp;iacute;lian la f&amp;egrave;sta e la politica e u&amp;egrave;i encara, lo teatre occitan contemporan&amp;egrave;u posa una part de son inspiracion dins las f&amp;ograve;rmas tradicionalas de carnaval.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;4/&amp;nbsp;Salvagarda&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Lo carnaval es una practica plan viva, en Occit&amp;agrave;nia coma dins lo demai del monde, qu'evolu&amp;iacute;s segon las ep&amp;ograve;cas e los lu&amp;ograve;cs de sa practica. T&amp;ograve;rna inventar de contunh sas f&amp;ograve;rmas en s'apiejar sus un eiretatge que li es pr&amp;ograve;pri, e que s'adapta a la societat dins la quala se desenvolopa, tal un miralh desformant de la societat. Dem&amp;ograve;ra un temps a part, una parent&amp;egrave;si de daissar-anar e de f&amp;egrave;sta a la sortida de l'iv&amp;egrave;rn. A l'ora d'ara d'unes carnavals, entre autres occitans, son inscrits a l'Inventari del Patrim&amp;ograve;ni cultural immaterial en Fran&amp;ccedil;a.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;h2&gt;5/&amp;nbsp;Actors de la practica&lt;/h2&gt;&#13;
&lt;p style="text-align: justify;"&gt;Se carnaval dem&amp;ograve;ra una f&amp;egrave;sta populara es u&amp;egrave;i sovent organizat e encadrat per d'associacions localas coma los comitats de las f&amp;egrave;stas per exemple o tanben las esc&amp;ograve;las. En domeni occitan lo movement de las esc&amp;ograve;las Calandretas es tanben un actor m&amp;agrave;ger dels carnavals occitans nov&amp;egrave;ls. Enfin dins d'unas ciutats, coma a Lim&amp;oacute;s, exist&amp;iacute;s una entitat especifica en carga de l'organizacion del carnaval.&lt;/p&gt;&#13;
&lt;/div&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="39">
          <name>Creator</name>
          <description>An entity primarily responsible for making the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41930">
              <text>CIRDÒC-Mediatèca occitana</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="47">
          <name>Rights</name>
          <description>Information about rights held in and over the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41932">
              <text>© CIRDÒC-Mediatèca occitana</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="98">
          <name>License</name>
          <description>A legal document giving official permission to do something with the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41933">
              <text>Licence ouverte</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="42">
          <name>Format</name>
          <description>The file format, physical medium, or dimensions of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41934">
              <text>text/html</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="44">
          <name>Language</name>
          <description>A language of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41935">
              <text>fre</text>
            </elementText>
            <elementText elementTextId="568529">
              <text>oci</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="51">
          <name>Type</name>
          <description>The nature or genre of the resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="41936">
              <text>text</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="48">
          <name>Source</name>
          <description>A related resource from which the described resource is derived</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="568525">
              <text>&lt;img src="http://occitanica.eu/omeka/themes/occitanica_omeka_item_modif/images/RPCO_vignette_PCI.jpg" alt="" width="200" height="200" /&gt;</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="45">
          <name>Publisher</name>
          <description>An entity responsible for making the resource available</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="568526">
              <text>CIRDÒC-Mediatèca occitana</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="94">
          <name>Date Issued</name>
          <description>Date of formal issuance (e.g., publication) of the resource.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="568527">
              <text>2018-02-27 Perrine Alsina</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="46">
          <name>Relation</name>
          <description>A related resource</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="568528">
              <text>Vignette : http://occitanica.eu/omeka/files/original/a34929fc0d9f61d0db639af36f6cf283.JPG</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="114">
          <name>Bibliographic Citation</name>
          <description>A bibliographic reference for the resource. Recommended practice is to include sufficient bibliographic detail to identify the resource as unambiguously as possible.</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="568789">
              <text>Catalogues d'exposition :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Exposition. Paris, Centre Georges Pompidou. 1984]. &lt;strong&gt;Carnavals et f&amp;ecirc;tes d'hiver&lt;/strong&gt;. Paris : Biblioth&amp;egrave;que Publique d'Information, 1984. (COTE CIRDOC: CAE 197 ).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Exposition. Bordeaux, Mus&amp;eacute;e d'Aquitaine. 1982]. &lt;strong&gt;Carnaval es arribat! Carnavals en Aquitaine&lt;/strong&gt;. Bordeaux : Mus&amp;eacute;e d'Aquitaine, 1982. (COTE CIRDOC: 394.25 CAR).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;[Exposition. Nice, Palais Lascaris, 1984]. &lt;strong&gt;F&amp;ecirc;tes et traditions carnavalesques : Pays Ni&amp;ccedil;ois, Provence, Alpes du Sud, Pi&amp;eacute;mont&lt;/strong&gt;. Nice : Direction des Mus&amp;eacute;es de Nice, 1984. (COTE CIRDOC: 394,25 FET).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Ouvrages g&amp;eacute;n&amp;eacute;raux :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ABADIE, Jacques. &lt;strong&gt;Carnaval en Bearn e en Gasconha&lt;/strong&gt;. Orthez : Per Noste, 1987. &lt;span class="results_summary isbn"&gt;&lt;span class="label"&gt;ISBN &lt;/span&gt;2-86866-010-X. &lt;/span&gt;(COTE CIRDOC : 394.25 ABA).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;CARO-BAROJA, Julio. &lt;strong&gt;Le Carnaval&lt;/strong&gt;. Paris : Gallimard, 1979. ISBN &lt;span class="results_summary isbn"&gt;2-07-029673-3.&lt;/span&gt; (COTE CIRDOC : 394.25 CAR).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;ES CANHOLIS. &lt;strong&gt;Carnaval Luchon : historique, t&amp;eacute;moignage, chants, danses, musique&lt;/strong&gt;. S.l. : Es Canholis, 1980?-1990?. (COTE CIRDOC : CBC 110-1).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;F.O.L. &lt;strong&gt;Carnaval en Vaucluse&lt;/strong&gt;. S.l. :&amp;nbsp; Institut d'Estudis Occitans du Vaucluse, 1983? (COTE CIRDOC : CBC 472).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;FABRE, Daniel. &lt;strong&gt;La f&amp;ecirc;te en Languedoc : le carnaval aujourd'hui&lt;/strong&gt;. Toulouse : Privat, 1990. ISBN &lt;span class="results_summary isbn"&gt;2-7089-9025-X. &lt;/span&gt;(COTE CIRDOC : 394.25 FAB).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;GARDY, Philippe.&lt;strong&gt; Th&amp;eacute;&amp;acirc;tre et f&amp;ecirc;te en pays occitan&lt;/strong&gt;. Paris : Soci&amp;eacute;t&amp;eacute; d'histoire du th&amp;eacute;&amp;acirc;tre, 1982. (COTE CIRDOC : CBB 814-15 ).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LABORDE, Jean-Baptiste.&lt;strong&gt; Le carnaval en B&amp;eacute;arn : coutumes et chansons&lt;/strong&gt;. Pau : Impr. Vignancourt, 1914. (COTE CIRDOC : CBB-414-10).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LE ROY LADURIE, Emmanuel :&lt;strong&gt; Le Carnaval de Romans : &lt;span class="term"&gt;de&lt;/span&gt; la Chan&lt;span class="term"&gt;de&lt;/span&gt;&lt;span class="term"&gt;le&lt;/span&gt;ur au mercredi &lt;span class="term"&gt;de&lt;/span&gt;s Cendres, 1579-1580&lt;/strong&gt;. Paris : Gallimard, 1979. ISBN&amp;nbsp;&lt;span class="results_summary isbn"&gt;2-07-028578-2&lt;/span&gt; (COTE CIRDOC : CAC 4615-1).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;LOMBARD-JOURDAN, Anne. &lt;strong&gt;Aux origines de Carnaval : un dieu gaulois anc&amp;ecirc;tre des rois de France&lt;/strong&gt;. Paris : O.Jacob, 2005. ISBN &lt;span class="results_summary isbn"&gt;2-7381-1637-X. &lt;/span&gt;(COTE CIRDOC : 394.25 LOM ).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;MAGNE, Christian. &lt;strong&gt;La F&amp;ecirc;te en P&amp;eacute;rigord. Tome 1, le Carnaval en P&amp;eacute;rigord&lt;/strong&gt;. Le Bugue : P.L.B., 1992. (COTE CIRDOC: CAC 4615-1).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;Quelques pi&amp;egrave;ces et jugements de Carnaval :&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;DELMAS, Etienne. &lt;strong&gt;Lou prouc&amp;egrave;s de Dona Gargamella, r&amp;egrave;ina dau carnaval Clapassi&amp;egrave; de 1898&lt;/strong&gt;. Montpellier :&amp;nbsp; impr. C. Boehm, 1898 (COTE CIRDOC : CBB 378-5 ).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;VESTREPAIN, Louis. &lt;strong&gt;Le fouet de Carnabal&lt;/strong&gt;. Toulouse : Typ. Laguarrigue et Dours, 1841. (COTE CIRDOC : CBA 45 ).&lt;br /&gt;&lt;br /&gt;VESTREPAIN, Louis.&lt;strong&gt; Jutjomen de Capcarrat randut pel tribunal de carnabal seent a Blagnac, en 1847 ; La coucudo et Capcarrat : cansou de Blagnac pel carnabal de 1847&lt;/strong&gt;. Toulouse : Typ. Laguarrigue et Dours, 1847. (COTE CIRDOC : CBB 335 ).</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="43">
          <name>Identifier</name>
          <description>An unambiguous reference to the resource within a given context</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="1026461">
              <text>https://occitanica.eu/items/show/451</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
    <elementSet elementSetId="8">
      <name>Occitanica</name>
      <description>Jeu de métadonnées internes a Occitanica</description>
      <elementContainer>
        <element elementId="172">
          <name>Type de Document</name>
          <description>Le type dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="610797">
              <text>Pratique festive</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="173">
          <name>Portail</name>
          <description>Le portail dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="610798">
              <text>Enciclopèdia</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="174">
          <name>Sous-Menu</name>
          <description>Le sous-menu dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="610799">
              <text>Immatériel</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="182">
          <name>Catégorie</name>
          <description>La catégorie dans la typologie Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="645732">
              <text>Encyclopédie</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
        <element elementId="171">
          <name>Contributeur</name>
          <description>Le contributeur à Occitanica</description>
          <elementTextContainer>
            <elementText elementTextId="718034">
              <text>CIRDOC - Institut occitan de cultura</text>
            </elementText>
          </elementTextContainer>
        </element>
      </elementContainer>
    </elementSet>
  </elementSetContainer>
  <tagContainer>
    <tag tagId="403">
      <name>Bufador</name>
    </tag>
    <tag tagId="402">
      <name>Gascogne</name>
    </tag>
    <tag tagId="59">
      <name>Lengadòc = Languedoc</name>
    </tag>
    <tag tagId="2294">
      <name>Provença = Provence</name>
    </tag>
    <tag tagId="378">
      <name>Sent Pançard</name>
    </tag>
  </tagContainer>
</item>
