Le duo Calèu se forme en 2011 de l’envie de mettre en musique des textes en occitan de poètes contemporains (aire non délimitée piémont Cévennes et garrigues).
Céline Klisinski et Hervé Robert se partagent la composition musicale et le choix des textes.
D’aucuns pensent que le duo Calèu possède dans son ADN un peu de l’héritage des Trobadors,
Entendent une pointe de fado dans la voix de Céline, un zeste de folk (américain ?) dans sa guitare. Alors le violon d’Hervé pose ses couleurs et le duo Calèu chante et enchante les poètes languedociens…
Voici ce qu’en ont dit en 2014 les organisateurs du festival "l’accordéon plein pot" de St Quentin la Poterie :
" Le duo CALÈU présente un concert acoustique de chansons à textes aux couleurs de la
Nòva Cançon Occitana, puisées dans l'oeuvre de poètes contemporains. Céline Klisinski et Hervé Robert marient superbement leurs très belles voix sur fond de musiques intimistes de leur composition, où les accords et arpèges des guitares, les « échappées » du violon, s’offrent généreusement au service des mots. Le duo Calèu sort avec plaisir des sentiers battus, loin des bruits et excès, à cœurs rapprochés, nous éprouvons à les écouter, le sentiment profond qu’ils s’adressent à nous, personnellement, intimement, mais nous écoutent aussi, comme une conversation où le plaisir d’écouter répondrait à celui de chanter. Une fraternité."
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
En vist de l'espectacle de fin d'annada, parlère amb Julian Gravina, un professor de dança contemporanèu especializat dins lo Hip-hòp, de l'idèia qu'aviái de mesclar poesia e dança per l'espectacle de fin d'annada.
L'idèia èra de daissar causir als calandrons una poesia apresa dins lo recuèlh en occitan e de veire cossí l'òm poiriá racontar aquela poesia en dançar. L'idèia agradèt a Julian que venguèt nos veire qualques còps per veire çò que poidiam far.
Amb los calandrons, scenarizariam un pauc cada poesia causida per se donar dels repèris sus la dança e Julian aportèt sos conselhs en mostrar als calandrons de las possibilitats gestualas sus las poesias e las musicas prepausadas.
L'idèia finala seriá que lo monde poguèsson ausir lo tèxt recitat en fons e atanben de legir una revirada del tèxt projetada (o un resumit) per ajudar los parents a sègre la coregrafia.
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
La causida dels tèxtes
Aviái dejà utilizat pel trabalhar sul master, una grilha per m'ajudar a seleccionar dels tèxtes per la classa. Tornère prendre la grilha e contunhère lo despolhament de la revista La Cabreta. Me concentrère aqueste còp pas que sus los tèxtes poetics que rencontrère. Los legiguère e sovent los prenguère pas en entièr mas tornère copiar las estròfas que trobave pertinents per la classa.
D'en primièr, ma causida èra de daissar los calandrons causir los tèxtes de legir e d'aprendre.
Per aquò far, metère en plaça un classador amb los tèxtes seleccionats en doas partidas : una partida pels cicles 2, l'autra pels cicles 3.
Pels cicles 2, l-i a 45 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e recampats dins un òrdre aleatòri dins la partida cicle 2.
Pel cicle 3, l-i a 115 tèxtes recaptats dins de las pochetas transparentas e estacadas entre gu-elses per tèmas.
Los 14 tèmas
Auba e calabrun
Aures e flors
La Darreiriá
La prima
L'estieu
L'ivèrn
La montanha
Las ribièiras
La lenga occitana
Los aucèls
Recèptas
Los mestièrs d'antan
Musica e dança
Enfàncias
L'enregistrament de las poesias
Pels cicles 2, legiguère los tèxtes e m'enregistrère solet. Puèi apondère al fichier tèxte la pista sonòra correspondenta.
Pels cicles 3, decidiguère d'anar enregistrar d'autras personas. Me disiái que quò seriá
plan que los calandrons entendèsson d'autras personas que ieu, d'autras personas que
parlariá un occitan natural.
Menada del projècte en classa
Presentère lo classador e son organizacion.
Los enfants coneissiáun dejà lo fonccionament d'un classador similari perçò que començariam d'utlizar en fin del primier periòd un classor de poesia en francés sul meteis principi.
Puèi agacharariam la tièira dels tèxtes e la grilha de recitacion
Pels cicles 2, lor demandère d'agachar los tèxtes qu'aviái expausat sus un banc al canton, d'en causir un e d'emplenar la grilha amb las tièiras de las poesias. Puèi lor demandère de preparar la lectura del tèxt. Los sonariái a un moment un per un per legir e explicar los mòts dficils se l-i aviá besonh.
Donave las consignas de presentacion per copiar la poesia. Los qu'esperavon per la lectura podiáun començar de copiar. Lor expliquère que podiáun copiar la poesia en entier mas atanben que podiáun s'arrestar a un endrech qu'aviáun causits. Caliá pensar aprés que caldriá aprendre la poesia per la recitar. Per encorajar los calandrons lor expliquère que mai copiriáun, mai seriáun pagats.
Pels cicles 3 pus especificament lor demandère de causir un tèma e de prendre l'ensemble de las fuèlhas per agachar totses los tèxtes abans de ne'n causir un en entier o un tròç.
La causida seguenta, lor caldriá cambiar de tèma.
Aquò permet als calandrons de percórrer l'ensemble del recuèlh de poesia.
Las consignas per copiar èron las meteissas. Podiáun s'arrestar ont voliáun.
Per totses, un còp la poesia copiada, podiáun far l'illustracion. Pagariái l'ensemble.
<< Retorn a la pagina principala de presentacion del talhièr
D'escotar/telecargar : los poèmas del recuèlh de Cicle 2 legits per Peire RAYMOND
D'escotar/telecargar : los poèmas dels recuèlhs de Cicle 3 legits per Fèliç DAVAL, Lisà EVESQUE, Mariús GAZAL e Anna-Maria LOUBIÈRE
Dempuèi mantunas annadas, la vila de Pesenàs rend omenatge a sos defuntes a la debuta de novembre a l'escasença de Martror, la Fèsta dels mòrts. Las divèrsas associacions de Pesenàs, menadas pel collectiu Temporadas amb lo sosten de la Vila e de Lenga d'òc e transmission convidan pichons e grands lo dissabte 7 de novembre a 19:00. Rendètz-vos plaça de la Republica per la partença d'un grand calivari dins las carrièras de la ciutat al polin.
Per de qué ?
D'en primier, utilizar de las poesias en classa permeton de trabalhar mantunas competéncias definidas dins las instruccions oficialas de l'Educacion nacionala.
En segond aquel projècte respond a un besonh : conéisser la varianta dialectala de l'occitan ont demoram.
Aquel caminament s'inscriu dins la causida de las Calandretas d'ensenhar la varianta
locala de l'occitan parlada dins son parçan. Fa donc mestièr d'aver tèxtes o supòrts orals dins lo parlar local de son canton.
De mai, legir dels tèxtes literaris de qualitat permeton d'enriquir la lenga e l'expression dels calandrons e d'aportar un lexic novèl.
Enfin, una autra dimension interessanta per ma classa èra de trabalhar pus especificament sul genre poetic en general en veire la varietat e la diversitat de las expressions poeticas e d'encoratjar los escolans a s'ensajar d'escriure de las poesias en s'inspirar d'exemples precises.
>> Veire los numèros de Lo Cobreto consultables sus Occitanica
Ensenhador del talhièr :
Presentacion - debanament (pagina actuala)
Lo fons Rochegude de la Bibliotèca municipala d’Albi pòrta lo nom d’Henri Pascal de Rochegude, erudit e poligraf que leguèt sas colleccions a la vila.
Collectèt e copièt los tèxtes dels trobadors puèi ne donèt una edicion critica dins dos obratges publicats en 1819 : lo Parnasse occitanien e l’Essai de Glossaire occitanien pour servir à l'intelligence des poésies des troubadours. Per sos trabalhs, Rochegude entreprend la resurreccion de la glòria literària occitana. Se destria mai que mai per un apròchi novèl, rigorós e metodic que diferís de las compilacions anterioras. L’ensemble de son òbra publicada que cobrís pas qu’una part de son trabalh de collectatge, dobrís la via a l’estudi dels tèxtes e a la sciéncia naissenta que prendrà lo nom de filologia romana. François Just Marie Raynouard, l’un de sos correspondents, ne devendrà lo cap de fila.

Henri-Pascal de Rochegude es nascut a Albi en 1741. A 16 ans dintra a l’Escòla dels gardas de la marina a Rochefort. Devengut oficièr de marina, participa a una mission en Índia en 1768-1769 e a la segonda expedicion dins las isclas Kerguelen en 1773. Nommat luòctenent de nau en 1778, participa a la guèrra d'Independéncia americana. Elegit deputat suplent de la noblesa als Estats generals de 1789 per la senescalciá de Carcassona, sèi a la Constituenta lo 10 de febrièr de 1790, puèi a la Convencion en 1792. Nommat contra-amiral en 1793, es encargat de mission dins los pòrts franceses. A l'atge de 60 ans, se retira a Albi per se consacrar a la redaccion de sos obratges e als estudis sus la lenga d’òc que perseguirá fins a sa mòrt. Se constituís una bibliotèca d’estudi e de bibliofil que revèla sa personalitat e sos gostes per los trobadors, la literatura romana e los tèxtes ancians.
Morís a Albi lo 16 de març de 1834 legant a sa vila natala una importanta bibliotèca (12 400 volums conservats a l'ora d'ara) que constituís lo fons ancian de la bibliotèca municipala.
fons claus
legat a la Bibliotèca de la vila d’Albi
Mantun manuscrits de Rochegude son conservats a la Bibliotèca de l’Arsenal a Tolosa, eissuts de l'anciana colleccion Frix Taillade.
Lo fons Rochegude conten los manuscrits de divèrses autors, recampats dins la bibliotèca de l’amiral, tal coma sas nòtas e documents de trabalh.
Aqueles manuscrits concernisson de recuèlhs de tèxtes de tota epòca en lengas romanas (francés, occitan, catalan, italian, espanhòl) collectats e copiats per Rochegude. Sont completats per mantun estudis sus la lenga dels trobadors.

sègles XVIII - XIX
Occitan (lengadocian, provençal, gascon, lemosin, auvernhat, vivaro-alpin)
Francés
Catalan
Espanhòl
Italian
Latin
Per la partida occitana del fons : 48 manuscrits
Manuscrits
L'ensemble del fons Rochegude es plaçat jos la còta Roch, los manuscrits occitans se tròban a las còtas : Roch. Ms 1 - Ms 24, Ms 27, Ms 38, Ms 93.
- Premier tome du parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude (Roch Ms 1)
- Second tome du parnasse occitanien de Henri de Pascal de Rochegude (Roch Ms 1 bis)
- Recueil de textes romans du Nord et du Midi (Roch Ms 2)
- Recueil des divers ouvrages des XIIIe et XIVe siècles (Roch Ms 4)
- Recueil de chansons et poésies modernes (Roch Ms 9 a)
- Tables incomplètes du manuscrit 9 a (Roch Ms 9 b)
- Le Parnasse occitanien, copie de travail n°1 (Roch Ms 10 a)
- Le Parnasse occitanien, copie de travail n°2 (Roch Ms 10 b)
- Le Parnasse occitanien, copie de travail n°3 (Roch Ms 10 c)
- Le Parnasse occitanien, copie de travail n°4 (Roch Ms 10 d)
- Le Parnasse occitanien, copie de travail n°5 (Roch Ms 11)
- Le parnasse occitanien, copie de travail n°6 (Roch Ms 12)
- Le Parnasse occitanien, copie de travail n°7 (Roch Ms 13)
- Pièces (occitaniennes) tirées des mss. de Ste Palaye (Roch Ms 14 a)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, seconde partie (Roch Ms 14 b)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, troisième partie (Roch Ms 14 c)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, quatrième partie (Roch Ms 14 d)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, cinquième partie (Roch Ms 14 e)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, sixième partie (Roch Ms 14 f)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, septième partie (Roch Ms 14 g)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, huitième partie (Roch Ms 14 h)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, neuvième partie (Roch Ms 14 i)
- Pièces tirées de Sainte-Palaye, dixième partie (Roch Ms 14 j)
- Extrait des Rasós de trobar (Roch Ms 15)
- Airs notés du manuscrit d'Urfé (Roch Ms 16)
- Additions et corrections au glossaire occitanien : aditions et corrections (Roch Ms 18 a)
- Additions et corrections au glossaire occitanien : mots à ajouter (Roch Ms 18 b)
- Mots extraits de Beda, partie 1 (Roch Ms 19 a)
- Mots extraits de Beda, partie 2 (Roch Ms 19 b)
- Mots tirés du dictionnaire de Sauvages (Roch Ms 19 c)
- Mots tirés du Nouveau testament (Roch Ms 19 d)
- Mots tirés d'Honorat de Lerins (Roch Ms 19 e)
- Glossaire non identifié (Roch Ms 19 f)
- Mots provençaux de l'histoire des albigeois, en vers, par de Tudele (Roch Ms 19 g)
- Glossaire des mots provençaux extraits des troubadours (Roch Ms 20 a)
- Mots absents du dictionnaire languedocien et celui de Sauvages (Roch Ms 20 b)
- Mots tirés du banquet d'Augié Gaillard (Roch Ms 20 c)
- A la fin des fables causides de La Fontaine en bers gascouns (Roch Ms 20 d)
- Dictionnaire méridional annoté par H. de Rochegude (Roch Ms 21)
- Vocabulaire languedocien et françois (Roch Ms 22)
- Brouillon du dictionnaire de rimes languedociennes (Roch Ms 23)
- Dictionnaire de rimes languedociennes (Roch Ms 24)
- Glossaire des troubadours (Roch Ms 27)
- Recueil de textes et de mots romans (Roch Ms 38)
- Las quatre fis de l'home mésos daban sous els per lou counberti à Diu de Jean Calvel (Roch Ms 93)