Explorar los documents (15541 total)

vignette_rabalaire.jpg
Justin THERONDEL

PRESENTACION

Justin Therondel se propausa de desvelar la memòria dels luòcs que travèrsa, e aquò, en recampant los estatjant.a.s a l'entorn d'un raconte comun. 

Proposant un trabalh ibrid, entre memòria dels ancians e integracions dels mai joves e/o novèlament arribats sul territòri, lo rabalaire se propausa de tornar teissar de ligam. Un projècte intergeneracional, qu'òbra a la coesion sosicala d'espacis borrolats per las mutacions dels mòdes de vida e de residéncia. 

Un projècte patrimonial e cultural adaptat als territòris, co-construit amb sos estatjants e los actors locals en matuna etapa. En seguida al trabalh d'enquèsta de terren, a l'entorn d'una tematica ciblada pels comanditaris, lo rabalaire desvolopa una ofèrta variada e adaptada al besonh, de la coescritura d'un libre, a la mesa en plaça d'animacions variadas (conferéncias, contes, espectacles...) o concepcion d'un itinerari toristic guidat. 

A l'entorn de la creacion
Lo detalh de la proposicion es presentat dins lo dorsièr seguent : AQUI
E en complement aquí.


Vidèo : AQUI

INTERVENENT

Justin Thérondel

CONTACTE DIFUSION

Adreça mél : justin.therondel@gmail.com
vignette_61418.jpg
Lazarine de Manosque
Chabaud, Sylvan. Trad.
Cet ouvrage présente l’édition critique de la pièce de théâtre inédite de Lazarine de Manosque : Amour de maire. Un drame original, avec une forte dimension autobiographique, qui met en scène les souffrances d’une jeune mariée et la perte d’un enfant.

Le texte, retranscrit et annoté est suivi d’une traduction en français. En ouverture, une présentation de la vie et de l’œuvre de l’autrice permet de replacer la pièce dans son contexte. Entre mélodrame, réalisme, écriture de l’intime et témoignage universel, Amour de maire sort enfin de l’oubli et vient enrichir le corpus d’une littérature féminine d’oc riche et variée.
vignette_61417.jpg
Delavouët, Mas-Felipe
Réédition de l’ouvrage paru en 1951 dans la collection des Livres du Bayle-Vert, illustré de bois gravés d’Henri Pertus et présentant des textes datés de 1946.
vignette_61416.jpg
Revèst, Laurenç
Siblar, fiular, pòl èstre, al sens imajat, sugerir o mai bufar. En latin anima es l’arma, l’alen, la vida. Es la fòrça de l’escritura occitana al sègle XXIen, contunhar totun malgrat tot. Laurenç Revèst sòrt lo sieu primier recuèlh poetic en occitan, de poèmas pareissuts din la revista Òc, d’autres sus internet, d’autres mai meses en musica per l’artista Arvei T, d’autres ancara qu’an passat mai de 25 ans inedits… 83 poèmas, 100 pàginas, dals Alps als Pirenèus, causits per Paulina Kamakine.
vignette_61415.jpg
Orazio, Joan-Loís
Aqueste volum constituís lo tòm segond de la colleccion Flors salvatjas de Perigord. Es consacrat a las Asteracèas, l'una de las familhas mai grandas e mai variadas del regne vegetal. Cada espécia es descricha amb precision, replaçada dins son mitan natural e acompanhada de notas sus son abitat, sa reparticion e sos usages. Se pòt legir de faiçon autonòma, en s'inscrivent dins la continuitat d'una entrepresa apelada a se desplegar dins las annadas venentas L'obratge, bilingüe occitan e francés, met en valor la riquesa botanica e la diversitat lingüistica de Perigord. Le premier tome de Flors salvatjas de Perigord / Fleurs sauvages du Périgord constitue l'introduction de la collection élaborée par Joan-loís Orazio. À travers 164 pages, il invite à porter un nouveau regard sur les plantes que nous croisons sans y prêter attention et présente les principes d'observation ainsi qu'une introduction générale à la flore périgourdine. Il propose également l'étude de huit familles: Adoxacées, Haloragacées, Amarantacées, Apiacées, Apocinacées, Araliacées, Aristolochiacées et Asclepiadacées.
vignette.jpg
Doublets, suffixes et emprunts en langue monégasque.
Revest, Laurent (1981-....)
vignette_61413.jpg
Claire de Duras
Elisa Harrer. Trad.
En aqueste raconte, inspirat per ua istòria vertadèra, Claire de Duras que hica en scèna la purmèra eròia negra de la literatura francesa. Tanlèu pareishut en 1823, lo libe qu’avó un succès fulgurant en França e per Euròpa sancèra, mes que fení per càder dens lo desbromb. Quasi dus sègles mei tard que n’estó enfin tirat e que dispausam adara de mantua edicion francesa. Lo gran public que torna doncas aver accès ad aqueth recit qui tant esmavó a Chateaubriand e qui, en har compatir lo legedor au sòrt de la joena eròia, e l’amia a partatjar las conviccions de l’autora, a saber que tots los èstes umans e son egaus e que lo comèrci e l’esclavatge deus negres e deven estar condemnats e abolits, çò qui èra luenh d’estar ua evidéncia quan pareishó lo roman de Claire de Duras.
vignette_61412.jpg
Pambrun, Tresià
Tresià Pambrun que nos revèla lo son univèrs poetic. Los mots que corren, virolejan, dançan, pintran paisatges. Que parlan deu monde ordinari, que càmbia, encanta o que hè mau. Totun, la lenga que nos pòrta tot shuau de cap au saunèi. Que volem? Significar lo reau o espia'u per ua paret de veire?

Libe bilingüe occitan, francés.
vignette_edito30.jpg
CIRDOC - Institut occitan de cultura

2026 se dobrís sus una actualitat marcada per la creacion artistica occitana. Que siá literària, picturala o teatrala, e en despièit d’un contèxte constrench, lo CIRDOC - Institut occitan de cultura, en sosten als artistas se fa lo resson de sa vitalitat e de sa diversitat en propausant rendètz-vos variats al public (Nuèits de la lectura 2026, animacions a l’entorn del pintre setòri Pierre François…) o per son catalòg de la creacion, Tè ! En aquesta debuta d’annada, vos convidam a descobrir lo n°12, que las paginas se son enriquidas dels nòstres escambis amb las estructuras de l’espectacle viu en Occitània. 

Aqueste primièr trimèstre de 2026 veirà tanben florir los projèctes e experimentacions a l’entorn del patrimòni cultural immaterial, domeni sus lo qual nòstre establiment contunha de portar son expertesa mercés a programas europèus nombroses, e d’assegurar sa compreneson e sa transmission al près dels mai joves. 

Una annada que serà enfin marcada per rendètz-vos bèls, al quatre cantons de l’espaci occitan, al rencontre dels professionals e dels publics : la Passem, Escala a Sèta, 800 ans dels Polin de Pesenàs…

Tota la còla del CIRDOC - Institut occitan de cultura que vos desira una bona annada de 2026.  

Descobrir la Letra en Òbra 30 -  Genièr-Març de 2026 : AQUI
vignette_61410.jpg
Graveline, François
Rouquette, Yves. Trad.
Cet ouvrage de François Graveline traduit en occitan par Yves Rouquette célèbre les Vierges en majesté romanes, sculptées dans le bois, figures emblématiques et singulières de l’Auvergne. Ces présences anciennes, venues d’un autre temps, racontent une terre, une foi, un art et une identité. À travers elles, l'auteur esquisse un hommage poétique et passionné à un patrimoine à la fois spirituel et charnel.
sus 1555